Tenir un blog olvidat, es imposible, i més quan el tens a "mis marcadores", sempre et passes per ell encara que només sigui per a mirar si encara el conserves, per si no te l'han inundat de pornografia o just per a saber si encara és allà.
Cambiant de tema radicalment com faig habitualment, deixant de costat la existència del meu blog, m'agradaria comentar la raresa d'aquests dies que vénen, almenys per a mí. No se del tot cert com sentir-me, reaccionar, tenc la sensació de que son dies festius, perduts enmig de la monótona vida de qualsevol estudiant, però dins el meu cap tenc una veu que hem recorda a cada moment que hauria de fer, es una sensació molt estranya, que junt amb altres factors, entre ells saber que el món s'acabarà d'aquí no res, m'ha donat molt que pensar, i per això m'he vist obligat a tornar on va començar tot, exacte, al meu blog, al meu preciós i estimat blog, que tot i ser molt cutre deu tenir que surtir en una de les primeres entrades a Google quant cerques "beneit diguent tonteries" o "absurds gratis" i coses d'aquest estil.
PD: (ja ja)
El meu racó personal, amb un recull de les meves històries, dels meus pensaments i de les meves idees, no m'importa si no us agrada, a jo sí i això es el que m'importa, es clar que si també vos agrada molt millor.
