Final... o Principi?

Bon dia, o tarda, o nit, avui com espero que sapigueu, es dia 31 de desembre de 2010, el dia de cap d'any, el que es suposa que és el darrer dia de l'any segons el calendari cristià, però exactament per quin motiu es el darrer dia de l'any? Sempre m'ho he demanat, qui va triar l'ordre dels mesos, qui va dir que dia 1 de gener era el primer i dia 31 de desembre el darrer? Supós(si ho sé la meitat de les coses que dic són suposicions, pero tenc que dir que la meitat de les coses que supós solen ser certes xD), que te a veure amb els fets de la bíblia, una cosa poc empírica, però és el que hiha.
Crec que aquest dia e sun dia que ens uneix, milions de persones, a la mateixa hora, al mateix minut,als mateixos segons, pendents de la mateixa cosa, les campanades, la festa, la bauxa, és alguna cosa increible si es pensa bé.
No hem vull allargar molt més, simplement recordar que moltes persones passarán aquest dia sense la companyia que voldrien, com pot ser els soldats de servei, les unitats de seguretat, etc, etc.
Molts d'anys i bon any nou a tothom!

Miracle...

No m'agrada fer aquests tipus d'escrits, però hem veig amb forces suficients per fer-ho i necesitat de fer-ho
.
Vares sofrir un brutal atac, et creia caigut, podria haver estat el teu fi, exactament un més després del que hagués pogut ser el meu, quan et vaig veure sagnar, moribund, amb aquelles profundes ferides, sense ganes de menjar, sense ganes de viure, hem va venir al cap el pitjor, a qualsevol suposo... però tot i així tenia alguna esperança, tenia fe, poques vegades la tinc, però aquest cop tenia alguna esperança, no sé si per algún motiu concret, no ho sé, de veritat.
Quant de temps fa que ens coneixem? 10 anys potser? molts, segur, i ara que et veig bé, esper que en passem molts més, però molts, recordo com si fos ahir el dia que ens vegerem per primer cop, que necesitaves prendre vitamines i aigua mineral, com un "pijo" qualsevol, pero amb el pas dels anys t'has fet al meu estil, aparentment de dur, de roure i t'has bastat amb aigua del grifo, i dic "aparentment" perque es obvi, ningú es un roure, ni un mur, ni una taula de ferro, som de carn i òssos i de alguna cosa més.
Estic content Senyor Tortuga de que tornis a ser aquí, encara que realment mai t'en hagis anat, però per alguna part de mí sí ho feres en un moment.

Per als que no ho sàpiguen el Senyor Tortuga és la meva tortuga d'aigua.

Senyor Tortuga

Dies, gent, falàcies, mer...

Suposant que l' esperança de vida humana mitjana sigui de 80 anys viuriem 29200 dies diferents, i cada dia, seria diferent a l'anterior, alguns dies estariem de bon humor, d'altres no tant, personalment tenc dies i dies, dies que tot hem surt bé, i dies que més val que no m'hagués llevat del llit.
A vegades tinc la sensació de que el món, concretament les persones que habiten sobre el món estàn conspirant en contra meu, que de les persones que esperes una cosa, et responen de una manera que no es que no t'esperassis, sino que es una manera totalment fora de tò, com si fossin ents incorpòris actuant per pur instint, que de ben segur en aquell moment no son conscients que de la manera que estàn actuant t'estan fent molt de mal, en canvi d'altres dies, (no tot ha de ser negre) les persones actuen de diferent manera, intentant ajudar-te de qualsevol manera, encara que els sigui impossible amb els seus mitjans, no es que un follet els hagi xuclat el cervell i els controli, sino que a tots ens passa el mateix, tenim dies i dies, i hem de ser conscients d'això, no podem jutjar les persones per el que han fet un dia o dos, sino que hem de tenir en compte com són realment, segurament alguns dels meus lectors es demanaràn(com sempre, perque no dir-ho), el motiu de comentar una cosa d'aquestes, i l'únic motiu és que a l'ADN, aquell diari gratis que circula per tot arreu, hiha un espai d'opinió, i un jove de 19 anys, com jo, ha escrit sobre això mateix, un tema que en les darreres setmanes m'ha fet qüestionar moltes coses, però sembla increible com, escoltant distintes opinions, en aquest cas trobades aleatoriament, sense voler, per pura xamba, ho hagi vist clar, la paciència es la amre de tota ciència, i potser, si això no sigues veritat... posiblement no estaria escribint aquest article per a vosaltres.
Salutacions i bon dia dels inocents a tothom!

Inocents

No pens escriure una entrada sobre el dia dels inocents, encara que crec que me contradit jo mateix ja que vos he venut un titular que teoricament no correspon... bé dona igual.

Teoricament, ja que tenguent present aquest dia, se m'han vingut al cap alguns moments o situacions cómiques, com per exemple el dia que amb la colla ens feiem els coixos amb una crossa i intentavem atravessar per la carretera el més a poc a poc posible per a crear un embós, un embós en un petit poble... que ingenus erem...

i inocents...

Però això no es tot, la inocència diven que es perd, però no n'estic del tot conforme amb aquesta afirmació, pens que de la mateixa manera que Antoine Lavoisier va dir que: 

"la matèria no es crea ni es destrueix, tan sols es transforma"

 

Podriem aplicar-ho a la inocència humana, es a dir com potser que una qualitat humana, desaparesqui de cop i volta, es impossible, incoherent i un adjectiu que només existeix dins del meu cap que no sabria ben bé com expressar en aquest blog. 

Conec moltes persones, amb diferents tarannàs, alguns totalments oposats, i que jo sàpiga, tots conserven part de la seva inocència, només cal saber on trobarla, una pregunta ben pensada la pot resaltar de manera sorprenent, fent que una persona que creies tímida en aquell sentit , faci que s'intresi per alguna cosa, la pots trobar en gests, una mirada, de fet, és una qualitat tan poc empírica que s'hem fa molt difícil de explicar.

Pensava xerrar-vos del temps, per cambiar de tema, pero com me donat compte de que estic escribint al meu blog, m'hen he adonat que puc fer-ho sense necesitat de disimular, de que puc parlar del que hem vengui de gust, tenc total llibertat per fer-ho, així que ho faré.

Però en una altre entrada

Participa!

Desde avui mateix pots participar al blog escriguent tu mateix l'entrada, per a fer-ho només cal enviar l'escrit a bartomeu.roig.torrens@gmail.com i jo mateix publicaré una entrada per setmana(diumenges)  de totes les que rebi entre setmana, per a promoure una mica a la gent, de entre tots els correus rebuts, es sortejarà un berenar, que constarà d'un entrepà del que es vulgui de la cafeteria de l'Anselm Turmeda. A veure si us animau!

Un mateix

Segurament, moltes vegades, més de les vos pensau, quan veis a algú que coneixeu, pensau quina es la seva major virtut, de vegades en surten moltes, d'altres poques, però sempre en surt alguna, encara que sigui algú que ens caigui fatal, sigui repelent, o una infinitat de adjectius despejoratius, però recalc que sempre, surt alguna virtut per recalcar, alguns són honrats, d'altres amables, d'altres són graciosos, d'altres tenen bona mà per a fer distintes tasques, etc, però a l'hora de definir-nos a nosaltres mateixos, com ens definim?
Les persones egoistes, egocèntriques es defineixen a elles mateixes fàcilment, però la resta de persones que no poseeixen aquestes caracteristiques, ho tenen més dificil, i no es per ningún motiu en especial, sino perque es imposible veurer-te a tu mateix tal i com et veuen els demés.
D'alguna manera, nosaltres podem definir a les altres persones quan les coneixem bé, significa això que sino ens podem definir a nosaltres mateixos, no ens coneixem?
Penso deixar aquesta pregunta retòrica a l'aire perque vosaltres mateixos en penseu una posible resposta i si la voleu compartir, podeu fer-ho.

Imatges i Gifts Divertits i Curiosos [VOL. 1]

Aprofitant aquests dies tan assenyalats, on es necessari viurels amb alegria tot i que ens sigui dificil per qualsevol motiu, pero hem de mirar de fer l'esforç, per això miraré de posar-hi el meu granet de sorra dedicant la entrada d' avui a una recopilació de imatges divertides, curioses i més, a disfrutarles!!!

Obridor de cartes automàtic

El famós moix de les capses

mmm Colacaaaaaooo

BatDog

RoaaaRRR

res a dir xD

normal... normal xD

Bici invisible

Ardillas Jedi contra ArdillaVader

Ara vé la baixada weeee!!

Darrera entrada laboral de l'any

Bon dia/tarda/nit estimats lectors, aquesta serà la meva darrera entrada en dia laboral de l'any 2010, un any 2010 que si més no, ha estat el millor any dels últims 5, i perque no dir-ho dels millors que hagi viscut, espero que per vosaltres també, ja que en certa part el Nadal es basa amb això, en desitjar la felicitat als demés, tot i així estic un poc decepcionat amb el concepte d'aquesta festa en l'actualitat, els centres comercials s'encarreguen de intentar ficar-nos la idea de que el més important es fer un regal a les persones que estimam, es veritat, potser un gran detall, però aquesta no es la idea del Nadal, es la idea dels grans magatzems que els interesa vendre articles en qualsevol època de l'any, el amteix passa amb el dia dels enamorats, personalment no he arribat a aquesta data amb parella, de manera que me lliurat de ferli un regal(crec que puc alegrar-me d'això xDDD), i està passant el mateix amb Halloween.

Però es que hem remiteixo el cas del Nadal es increible, pots anar a preguntar a qualsevol nin de primer o segon de primaria i ben segur més de la meitat et respondrien que el Nadal es celebra perque ve el Pare Noël i els Reis Mags, es trist, molt trist.
Una altre prova de que aquestes festes estan totalment comercialitzades, es demostra en el mateix Pare Noël, segons la tradició, vestia de coler verd, al més pur estil follet, l'unica explicació que hiha de que ara vestesqui de vermell es per un anunci de Coca Cola...

Però bé, deixant de part la industrialització de les festes, les religions de cada un, la raça d'un o l'altre, crec que aquests dies, són uns dies per passar rodejat de gent, i quan dic de gent, hem refereixo d'algú en concret, familia, amics, germans, parella, ja que sense ells, el veritable sentit del Nadal, com he dit abans, el desig de felicitat per als altres, les ganes de compartir, no es podrien complir.
Només vull dir una última cosa abans de deixar-vos, i es agrair-vos el temps que heu invertit llegint-me i a tots aquells que aprofiten aquests dies festius per anar-sen de viatge, que segurament estireu desconectats de la gran xarxa mundial i que no podreu entrar al meu blog a llegir-me(xD), desitjar-vos un bon Nadal i feliç any nou 2011( ja s'hem ocurrirà alguna rima de les bones aquests dies). Doncs això es tot, fins a la propera entrada !!!

Creences

Avui, he vist un video d'un jove que te un blog, un blog com aquest, i en el video sortia ell explicant i donant la seva opinió sobre la religió, desde el seu punt de vista ateu, estava molt ben explicat, l'únic defecte, era que donava la sensació que més que donar la raó, la volia tenir.
Jo he passat gairebé la major part de la meva vida en centres d'ensenyança religiosos, en el meu poble, vaig anar a clase desde preescolar fins a secundària a una escòola de monges, en la emva etapa de batxillerat, vaig anar al col·legi Sant Pere, tot i així, el temps m'ha obert el ulls, hem considero ateu, però això no fa que no respecti a la gent que creu en un èsser superior que els vigila, sino que considero que es un punt de vista més de veure la vida, si la gent es feliç creient aquestes coses, millor per ells, sempre i quant no perjudiquin als altres.
A casa, hem varen dir boig quant els vaig dir que era ateu, sobretot els meus avis, i això sí que es fruit d'una ensenyança estrictament religiosa, el tancament de la ment, sé que és un tema complicat i delicat, perque sempre surten defensors catòlics de per tot arreu, pero la veritat es que esteim en ple segle XXI, la tecnologia va avançant a passes gegantines, i la religió, a vegades es un obstacle per al desenvolupament, tècniques mèdiques, que fa uns anys serien més propies de la ciència ficció com per exemple la clonació de cel·lules mare per a la curació de certes malalties mortíferes fa uns anys, són frenades per les religions, declarantles antinaturals, i sincerament, no sé per quin motiu la gent segueix escoltant les opinions d'algú que predica la pau i la no pobresa al món(sí, estic parlant del papa), metres porta un cotxe amb 5cm de vidre antibales i porta una bata i un ceptre valorats en una fortuna que bé podrien acabar amb la fam al tercer món.

Forces inexplicables

En el món no esteim sols, no som els únics capaços de produir algún canvi, evidentment, la naturalesa sempre estarà una passa per davant nosaltres, i així ho ha demostrat en innumerables tragèdies com per exemple el terretrèmol de Chile, o fa uns quants d'anys el Tsunami de Indonèsia, però no hem referia a aquests tipus de forces, sino a unes forces d'una altre espècie, algunes podrien ser considereades místiques, com es el cas del Karma, altres podrien ser considerades psicològiques com el cas de la Llei de Murphy, avui us paralaré de la Llei de Murphy, ja que del Karma en xerrarem fa unes quantes setmanes.

La llei de Murphy va sorgir de mans de l'enginyer Edward A. Murphy Jr. en linies generals, la llei diu que si alguna cosa pot sortir malament, anirà malament, alguns pensen que Murphy era una persona molt pesimista, i va reflexar el seu pesimisme en la seva llei, d'altres pensen que Murphy era una de les grans ments del segle XX, i en la seva llei hi va reflexar el seu esperit, el seu esperit defensiu mitjançant al qual s'intentava adelantar als errors que l'usuari final probablement cometria (Murphy era informàtic).

La proba que va fer Murphy per demostrar la seva teoria, va ser la proba de la tostada amb mermelada, sempre que una tostada amb emrmelada cau al terra sempre ho farà amb la part de la mermelada al terra.

Personalment, penso que Murphy la va formular perque d'alguna manera volia que la gent es fixàs en els errors de la gent i d'alguna manera poguesin adelantar-se als errors dels usuaris finals, però es clar, aquesta llei, es pot aplicar a molts d'àmbits.

No se si us he explicat en alguna ocasió la meva teoria pesimista, es basa en que algún resultat que esperes, t'imaginis abans que ha sortit malament, i t'hi fagis a la idea, d'aquesta manera, si realment surt malament, la desilusió serà menor perque l'hauràs dosificada, però si pel contrari surt de manera positiva, la alegria es molt major pel simple fet que psicològicament la hagis donada per perduda, un exemple clar es en un exàmen, en sortir d'un exàmen et fas a la idea de que ha sortit malament, així si realment l'has suspés, no t'endús un desengany massa gran, en canvi si l'aproves, la sorpresa i la alegria es monumental.

Aquesta teoria la vaig obtenir d'aquest gran home i de la seva llei, aixó sí, consider que aquesta llei té un defecte, i es que sempre tengui raó.

Pels somiadors

Tenc moltes il·lusions i desitjos, sobretot desde aquest més... algunes s'hem compliràn, altres serà més complicat, però seria molt bonic cumplir-les, aquesta entrada m'agradaria dedicarla a totes aquelles persones que, per algún motiu no han pogut cumplir els seus desitjos i il·lusions, un dels meus desitjos es viatjar per llocs com els que us mostraré en aquesta entrada, i esper podero fer en algún moment de la meva vida

 

Catarates Victoria

 Fiji

 Machu Pichu

Moscú

Canadà

Esper que tothom tengui il·lusions, ja que afavoreixen una visió positiva de la vida, i ajuden moltíssim interiorment.

Breument

El món es un amagatall de sorpreses, mai saps el que et depararà, mai..., quan et creus que una cosa, es l'altre, les idees es transformen en el seu pols oposat, la malesa en bondat, la sort, en mala sort, la alegria amb tristor, i el sers humans igual, suposo que serà per viure damunt el món, que els ha contagiat, o potser ha estat al revés...

No se quin títol posar-hi

No se m'ocurreix cap títol possible per aquesta entrada, tampoc no sé sobre que escriure, però aixó es un fet insignificant, com ja us podeu suposar, insignificant com el motiu per al qual moltes, per no dir totes les persones donen les gràcies, per exemple quan li aguantes la porta a algún desconegut, o quan per exemple algú et desitja bon dia, i així un llarg etcétera. No crec que sigui necessari donar les gràcies per fets que la gent, està obligada a fer en un món tan urbanitzat com en el que vivim, encara que pensant-so bé potser sigui per el mateix motiu que la gent agraeix aquests fets, perque vivim en un món tan industrialitzat, tan robotitzat, es de agrair els petits gests humans.
M'hen he adonat que he rectificat la meva idea a mesura que escribia el contingut de la entrada, i això, rectificar, diven els grans pensadors que es de savis, potser sí, potser sigui d'increduls, l'únic que sé es que et dona una altre visió de les coses, i aixó a vegades, no sempre, és un fet molt respetable, tant de bo alts dirigents de l'estat i de les altes esferes s'ho aguessin pensat dues vegades abans de fer moltes de les destrosses que han fet alguns...

Records nostàlgics

A vegades s'hem venen al cap records del passat, alguns molt bons, d'altres de normals i altres cops alguns no tan bons, supós que deu ser perque d'alguna manera aquests fets hem marcaren, com a qualsevol altre persona normal i corrent, bons records, bons moments, situacions gracioses, i així hem podria passar hores i hores, d'alguna manera pens que si tots aquests records que m'arriben de sobte, els agafés i els apuntés en una llibreta, ordenats cronològicament, segurament obtindria una biografia detallada de la meva vida.
Tants i tants de records, fan venir-me nostàlgia, una nostàlgia profunda, totes aquelles coses que, no sols jo he deixat enrere, sino tots, com per exemple la típica època que molts segur que vàreu tenir, on amb els companys montavem una cabanya, nosaltres férem planols a temps de les classes de primer d'ESO per aquell llavors ensà, el que hem fa recordar als nostres professors que ja no sabien el que dirmos després de veurens fer tanta feina amb una cosa d'on no en treuriem cap tipus de profit, d'ons s'equivocaren, perque a part d'alguns blaus, roba bruta entre altres, varem aprendre a fer dues coses, a fer ciment, i a treballar en equip, una cosa molt important.
Supós que d'alguna manera, el nostre subconcient té enmagatzemats tots els records, i en els fa recordar en els moments que més falta ens fa, potser que no sigui per això, però a mí m'agrada pensar que sí és així.

Canvi Total

Hola estimats lectors del meu blog, supós que vos haureu donat compte de que estic escribint en català, no sóc un defensor ferme del català, és més, sempre que puc mig en broma dic que jo no parlo català, sino mallorquí, supós que vos demanareu el perque d'un canvi tan revolucionari, simplement, perque he vist un anunci de la UIB d'un concurs, normalment acostumo a passar d'aquests tipus d'anuncis, pero aquest m'ha cridat l'atenció, era un anunci d'un concurs, que tractava de blogs, si senyors, i al moment m'he dit, i perque no...? Clar que aixó no respón el vostre dubte, l'únic pero que anaba en contra del meu blog és que una condiició necessaria per a la participació al concurs es que el blog ha de estar integrament en català, també si valora la participació dels lectors, així que podeu aportar el vostre gra de sorra.
La temàtica del blog seguirà sent la mateixa, no variarà escriure el mateix, de la mateixa manera i amb la mateixa freqüència, amb la mateixa il·lusió i amb les mateixes ganes.

Cosas que dan que pensar...(II)

Es la primera vez que escribo un segundo volumen de algo, no lo hago por petición de masas, si no por mí mismo, a veces, uno necesita un sitio público donde acudir, un lugar donde ir, alguien con quien hablar, hasta un perro sirve para eso( da la casualidad de que el mio esta durmiendo al lado del brasero), en definitiva, algo para desahogarse, para reflexionar, para pensar.
Algo que odio tremendamente es el arrepentimiento, pero no el arrepentimiento de los demás, que es algo que valoro mucho, sino el mío, cuando defiendo mis valores, los defiendo a ultranza, aunque a veces, no tenga razón, y claro, después llega el momento odiado... al pensarlo en frio, le doy vueltas y vueltas, y más y más vueltas, pero no son las mismas vueltas que le das a una cosa cuando te la piensas par ahallar alguna solución por ejemplo, sino que son unas vueltas bucleaicas, o lo que llamamos coloquialmente "comerse el coco", no sirven de nada, de nada escepto augmentar nuestro sentido de culpabilidad, lo odio, enserio, lo detesto.
Todo podria tener una fácil solución, no defender los valores de cada uno, pero entonces, nos convertiriamos en personas subordinadas, en esclavos, seriamos debiles intelectualmente, por eso no podemos evitar no entrar en ciertas disputas.
Lo único positivo que puede reportar el "comerse el coco", es que mientras eso ocurre y te comes el coco literalmente en cosas que no deberias, inconscientemente nos despejamos de los problemas reales, y eso puede resultar beneficioso en ciertos casos, en epocas de estrés, de altibajos anímicos, y un largo etcétera que no escribiré porque ni me apetece hacer una larga enumeración y porque deberia ponerme a trabajar un poco, que ya va siendo hora.
Así que buenas noches, y ahsta mañana ;)

Cosas que dan que pensar...

Hoy como muchos otros dias, he cogido el tren, y mi sorpresa ha sido ver que el vagón estaba muy lleno al principio y vació al final, así que sin dudarlo he ido al final, y allí estaba un pobre hombre de unos 60 i tantos años, se ve que paralítico de cintura para abajo, estaba sentado junto al sitio donde aparcan las bicis, en su propia silla de estas con control remoto. Me sente enfrente suyo y lo saludé, el me devolvió el saludo y mi sorpresa fue cuando me pregunto que que tal me habia ido el dia. Me impresionó bastante, sobretodo porque no lo conocia de nada, pero me daba igual eso, así que le respondi como me habia ido. Es increible que lo diga, pero en verdad, echaba de menos que alguien me preguntara eso, no sé cuanto tiempo hacia que no escuchaba esa pregunta, con ese tono amable, la verdad es que me he sentido feliz, algo que no habia experimentado apenas en lo que llevamos de mes. Por cortesia, yo le he preguntado lo mismo, y por su sonrisa, me parecio que le hacia falta. Después de eso me ha estado contando varias cosas, entre ellas algunas muy interesantes, ese hombre era especial, y aunque suene algo gay decir esto me arriesgo, hay personas que presentan lo que yo llamo un aura social muy grande, ¿Que és el aura social? És una sensacion que experimentan las otras personas ajenas al portador de esta característica, una característica contagiante, que da una buena sensación, pocas personas la poseen, pero cuando alguno la tiene, es bonito conocer a esa persona, aunque como es mi caso, por un escaso periodo de tiempo, el trayecto en tren.
El 99'99% de las personas que van en tren son frías, ni te miran cuando te sientas enfrente suyo, ni al abrirles la puerta, nada, no existes para ellos, ni se acuerdan te tí, y la mayoria de las veces ni te han visto, pero, a veces, si tienes suerte, puedes toparte con ese 0'01% que te alegran el viaje.

Mil maneras

Hay mil maneras de demostrar las cosas, una de las más complejas es demostrar la gratitud, dar las gracias, sí teneis razón, con un simple gracias puede bastar, pero... en ocasiones una palabra tan y tan común no sirve, el "te lo agradezco" tampoco, y es que hay favores y ayudas, que solo se pueden devolver de la misma manera, es muy difícil de explicar, pero creo que la mayoria me entendeis, hay cosas que dando las gracias no basta, yo eso lo tengo muy en cuenta, sobretodo ahora, en la etapa post-pavo, esa típica que tenemos todos en la que somos unos capullos rebotados indepeendentistas de la república de nuestra casa, cada uno tendra su propio caso, pero yo tengo el mío y sinceramente valoro mucho, muchísimo las ayudas ofrecidas, y seguramente cada uno igual, más de lo mismo, aunque se esfuercen en ocultarlo, y bueno, a veces eso es mejor dejasrlo guardado ahí en lo más profundo de cada uno, o bien porque oculta malos recuerdos, o simplemente porque es bonito quedarse con la buena sensación que los demás te han aportado.
Hoy no voy a enrrollarme como otras veces porque tengo que cojer un tren dentro de 20minutos y aún estoy sentado en la silla pensativa por excelencia, si esa que tiene una cadéna y tira agua, pues esa misma xD.
Gracias por seguirme una vez más y hasta la próxima!

El motivo de X es Y

El motivo de X es Y, todo ocurre por algún motivo, incluso los hechos más inexplicables, como el llover, pues sencillamnete llueve en algún lado porque las aguas se han evaporado y al producirse la condensación en las alturas eso provoca que llueva, pero vayamos a otros ejemplos, ¿porque hay gente tan capulla, subnormal en el mundo?
Dificil sí, pero creo que el motivo es sencillo, para resaltar a las buenas personas y a la buena gente, es obvio, una persona normal resalta al lado de un capullo, así de fácil.
Es verdad no todo tiene explicación como por ejemplo que Justin Bieber sea el niñato capullo más engreido gilipollas consentido mimado y forrado del mundo, o que Belén Esteban sea la mujer más famosa de España por zumbarse a un torero. Eso son preguntas, cuestiones o conclusiones inexplicables que se pueden poner en el mismo saco de: ¿Cuantas estrellas hay?¿cuantas hormigas existen?¿que pasara dentro de una hora? etcétera.

Como no, tenia que halar también de la huelga de controladores aéreos, que me parece una subnormalada, así tal cual, ¿porque hacer una huelga cobrando 200.000 euros anuales mientras en otros paises cobrando 40.000 esas mismas personas no las hacen?Si es porque quieren que se les reconozcan las horas extras, en lugar de eso se contratan más controladores aéreos y a tomar por culo esas horas extra, pero hacer la huelga que han hecho... no tiene nombre, gente que tenia competiciones deportivas importantes y las ha perdido por no poder copjer un avión, gente que tenia que asistir al funeral de su hijo y se lo ha perdido por la huelga, niños de menos de 7 años durmiendo por lso suelos, los controladores aéreos se merecen ser castigados, y duramente, sí por joder a la gente ajena que no tiene ninguna culpa, por eso.

Negros Dias

Me refiero a los dias tristes, aquellos que te levantas y ves que aún es oscuro, no porque no ha salido el sol, sino porque esta nublado, sabes que hace frío, pero no lo notas porque aún estas tapado con tu manta hivernal hasta el cuello, horas y horas de lluvia, truenos y relámpagos, cuya luz alumbra tu camino por los pasillos que se convierten en tenobrosos cúal película de terror. Lo único bueno que tiene eso es que tarde o temprano tiene que parar.
A veces incluso es bueno un dia de estos, almenos que llueva, la lluvia me hace sentir vivo, esas gotas que te caen encima, te mojan, ese olor al caer sobre el asfalto, esos charcos en medio de la calle, esos mismo que cuando teniamos a penas 5 años jugábamos con ellos imaginándonos que eran océanos inmensos, al igual que las piedrecitas que eran obstáculos infranqueables para los típicos soldaditos verdes, y es que a esas edades la imaginación y capacidad de creación es inmenso.
Lamentablemente vamos evolucionando, y perdemos aficiones de esas, aunque ganamos otras, la imaginación se pierde, la afición hacia los juguetes también, las ganas de correr para arriba y para abajo sin ton ni són también, el jugar a ser superheroes, pero, no se pierden, solo se transforman, al igual que la energía, en compensación a eso o a modo de substitución, no se muy bien como llamarlo, obtenemos más cordura, interés hacia otras personas, la diversión ya no pasa por las manos de los juegos infantiles sino por ejemplo ir al bar con los amigos a charlar, pero la imaginación... creo que es algo que deberia tener cabida, sobretodo en un mundo como el de hoy, dónde el trabajo escasea, el dinero no es fácil de conseguir y la vida muy, muy dura, y la imaginación aunque parezca que no, puede ayudar a salir de muchísimos baches, y no lo digo por decir, sino porque realmente lo sé.

Reflexión

Pocas cosas te hacn reflexionar de verdad, pocas cosas te dan que pensar, pocas cosas te hacen valorar lo que haces dia a dia y no le das la mínima importancia, pero cuando una de ellas ocurre, tu visión del mundo en general cambia, no vuelves a ver nada de la misma manera, nada, absolutamente nada. Disfrutas de andar, de pasear, de ver otra gente, de practicar un deporte, de reirte, de llorar, de alegrarte, de entrisrecerte, de ver la tele, de leer un periódico, en fin, de absolutamente todo.
Pero ¿porque la gente no valora todo esto desde un principio? pues sencilllamente porque sobra, todo sobra, es lo mismo que cuando no sale agua del grifo, nadie la valora, hasta que la pierde, cuando cortan el agua, te das cuenta que sin ella, no puedes ducharte, no puedes lavar los paltos, ni la ropa, no puedes fregar, etc, lo mismo pasa con la electricidad, cuando se va la luz, vamos de cullo, pero seguro que nadie la valora mientras la está usando.
Personalmente creo que eso es un problema del ser humano, que lleva dentro, un problema de avaricia que lleva engendrado en su interiror a causa  de la sociedad consumista en la que estamos obligados a vivir, porque no hace más falta que ver los documentales soporíferos de la 2, cuando salen los típicos aborígenes suramericanos, que a simple vista se vé que ellos respetan lo que tienen. y no tienen nada...
Pensarlo, porque realmente es algo que vale la pena.