trepitjades

No es cap secret el fet de que últimament tingui una mala sort increíble. Ja sigui en temes de la vida quotidiana, o en qualsevol ámbit.
De vegades hem poso a pensar perque existeix aquesta sort, si es perque en realitat la has cercada, o bé e sun factor que apareix i desapareix arbitràreament.
Només desitjo que aquesta mala ratxa s'hem passi depressa, perque la veritat es que està acabant amb mí, hem venen molts mals records que m'estimaría més deixar en el més profund dels oblits.
I tant de bo amb l'esperit del Nadal tant famós que diven que existeix, s'arregli alguna cosa.
Bon Nadal i bones festes a tothom!

Adéu

Sembla que fos ahir quan, ara fa 13 anys et vaig comprar a sa tenda d'animals de s'Alcampo. No feies ni 4 centímetres, i no pesaves més que una galleta tosta rica.
13 anys... qui ho diría, són molts d'anys tenguent en compte que has estat criada en cautivitat, peró tard o d'hora a tots mos arriba s'hora.
M'enrecord quan encara viviem en es pis, que te tirares de dalt abaix i no et feres res de res, o quant fa poc més de mig any es moixos casi te mataren.
Tots es nins petits volen tenir un ca, un moix, o peixos, jo vaig triar una tortuga(después ja vengueren sa moixa que dugué s'exercit de moixos i es ca rater) perque solen esser animals tranquils, tal i com ho era jo.

De totes maneres, estic molt content de averte tengut més de mitja vida meva amb jo.

D.E.P Senyor Tortuga.

Indignat vacacional

Bones vacances a tots rpimer de tot!
Bon temps, platja, festes, que més podem demanar?
Doncs jo hem sento indignat, indignat per un organisme de la UIB, no funciona, passen dels estudiants ia  sobre quan et presentes allà davant ells o els telefones, s'en riuen de tú diguen-te mentides i patranyes per a no repartir res.
Hem sento molt indignat amb ells.
De vegades aquests tipus d'organismes s'ho prenen així perque no es pensen que una persona sola pugui fer res, però estàn molt equivocats. I jo no penso parar fins a obtenir-ne una resposta, Fa mes de 2 mesos que l'hauria de haver rebuda... i per suposat que no ha arribat.
D'altre banda m'agradaria felicitar a un company que ha lluitat com el que més per a tirar endavant, per a mí s'ha convertit en un exemple de superació, de força i de voluntat. Gràcies Lluís.

Relats Personals (VII)

Odii aquestes nits, no massa freqüents, però de vegades ocorren, sort que almenys de vegades, com avui es poden passar en compañia, tot i que aquesta compañia s'adormi de tant en quant, s'hagi collit la butaca més comode, i que tengui el doble de mantes que jo.
Es descobreixen coses extrañes, com per exemple que les magdalenes dels matins dels hospitals tenen el mateix gust que la coca que serveixen amb el sopar, o que les màquines de begudes d'una planta a una altre són 5 cèntims més barates.
Tot i que això sembli molt curt, per a mí es com si m'hagués costat 1 hora escriure-ho, ja que ho he fet a les fosques pràcticament, així que hem despeixo de vosaltres. Fins a la pròxima!

Dia de m****...

Sí això es el que tinc, i alerta, que només duc aixecat escases 4 hores de dia, però es que pinta molt malament, se que vos interesa poc, però sabeu que es aixecar-se a les 9 i algo, anar a prendre la lelt amb cereals, i trobar-se que només queden les 4 miques a la bossa perque algú ha arribat abans que tú?
La cosa no acaba aquí mentres estava estudiant, ha començat a diluviar, m'he tingut que posar a tancar portes, i quan pensava que tot estava llest... una canal ha rebentat, caiguent aigua per tota la paret, infiltrant-se per un respiradero del bany, que ha provocat goteres en una habitació, amb un diluvi semmblant al de Noé, he tengut que sortir a fora, amb vestimenta d'estiu, enfilar-me damunt una escala amb milers de tovalloles i estendrer-les per dins el fals-ras (falso-techo). Mé costipat, crec que he arreplegat alguna malaltia extraña del  tercer món, tenc febre i a sobre, tenc que estudiar. Per acabar-ho de arreglar, algú està usant el meu correu per a spametjar amb publicitat. Poden anar les coses pitjor? I tant que poden, i tant...

Proposta somiadora

En plena època d'examens, un necessita moments per a relaxar-se, jo molts d'aquests moments mel's pas per facebook, i d'aquí m'ha ingut al cap una idea, una idea somiadora, per a solucionar la crisis, per a fer un canvi.
Actualment, pens que el gran error del nostre sistema democràtic es basa en que l'únic que fa el poble es votar el seu líder, per anomenar-ho d'alguna manera, es de suposar que cadascú votarà a qui li convengui, amb qui compartesqui més idees, però la veritat es que una vegada elegits, fan el que volen. La meva idea es basa en usar INTERNET, tot el que fan els polítics, ho podem fer a través de internet, basicament, el que es dediquen a fer els polítics es elegir una opció o altre, descartar propostes, o aceptarles, perque no ho podem fer nosaltres?
La idea es crear un lloc on la gent pugui entrar amb un identificatiu i votar les diverses propostes, es clar que la gent, molta o no votaria, o no hi podrien accedir per no tenir internet, però es podria donar algún tipus de suport a aquesta gent ja sigui per correu o votar personalment, per suposat hi hauria una gran abstenció, però just amb que votassin unes 100.000 persones per a dir alguna cosa dels quasi 50milions d'habitants de l'estat espanyol, les decisions preses serien molt més coherents i a gust popular. A més, aconseguiriem sortir de la crisi en un tres i no res, ja que si els polítics no treballen, no cobrarien, per tant, això es un grapat de diners que es podria emprar per a fer diverses coses, ja sigui per a subsanar deutes d l'estat o bé per a augmentar el salaris de manera general.
No  sóc un revolucionari, però crec que el nostre sistema polític té errades per a tot arreu, i el millor es canviar-lo completament.

Així, no...

De vegades les persones tenim por, esteim asustades, o ves a sabre quantes coses diferents podem tenir, i majoritàriament, reaccionam de manera brusca, intolerant o fins i tot inadequada. Moltes vegades no pensam en la repercussió dels nostres actes, en les seves conseqüències. Potser que els afectats un dia es cansin, que caigui finalment la gota que ompl el tassó, i una vegada passa això no hiha volta enrere. Es un tipus de venjança mogut per al dolor sofrit fins el moment.
Just això esta passant ara políticament, el poble, finalment ha despertat, s'ha queixat en contra del sistema, i segons les darreres noticies,els cossos de seguritat, estan intentant desfer les acampades.
A Barcelona, els mossos han atacat als protestants amb molta duresa, segons les notícies publicades últimament, podem comprobar-ho, però, realment es necessari?
La gent ha sortit al carrer a protestar, un dret que tenim tots en qualsevol "pais lliure", es que no s'en adonen de que si usen la voiolència en contra de les protestes pacífiques, això pot desencadenar actes més radicals? La cosa és molt senzilla, si et venen unes persones i et demanen coses per les bones o es queixen de manera pacífica, tu no els pots clavar un cop de puny, perquè el més segur es que t'el tornin i més fort, amb això no vull dir que a Zapatero li deixiin un ull blau, però ja en parlarem, peruqe podeu estar ben segurs de que d'aquí a pocs dies, les protestes no serán sols acampades. I si no, temps al temps.

Dia de l'orgull friki

Últimament estic molt ocupat, però entre hora i hora trob un moment per a perdre el temps, i m'agradaria compartir-ho amb vosaltres, avui, 25 de maig, es celebra el dia de l'orgull friki, té els seus origens en l'estrena de Star Wars : A New Hope, com que estic increiblement liat, us deixo un copy paste del Manifest Friki, trobat a la pagina de www.Taringa.net:


Manifiesto friki
Para unificar y aclarar los conceptos de friki y Frikismo, de cuyos nombres se ha hec-ho un uso indiscriminado, abusivo y blasfemo, demostrando poco conocimiento de la causa, me veo obligado (como friki) a la labor de ordenar y enumerar los diversos aspectos de este pensamiento en las siguientes 1100 cláusulas. Todo ello para dar consistencia al espíritu y la identidad de todos los frikis del mundo.

1. Friki se define
Entusiasta o fanático del conocimiento que desea vivir al margen de las pautas que le impone la cultura en la que vive. Se caracteriza por sus tres cualidades fundamentales
- 1. Es una persona que no concede importancia a lo que opinen los demás de él
- 10. Convierte sus aficiones (que se consideran comúnmente aburridas, extrañas, excesivas, ridículas o impropias de su edad y que no precisan de interacción social) en un estilo de vida y una manera de distanciarse del mundo cotidiano, del que no se siente partícipe ni comprendido.
- 11. Es el que vive y piensa oponiéndose a convencionalismos y modas estipulados por la sociedad con la que convive

10. El frikismo suele estar ligado a:
Dificultades en la interacción social, curiosidad e interés por cualquier tipo de conocimiento técnico, precocidad intelectual, creatividad desbocada, creación de mitos propios, fijación por la extravagancia o la fantasía…

11. El frikismo no está ligado a:
Géneros musicales, formas estéticas, sexo, raza, condición social, ideología política, ni religión, ni a jergas, ni a resultados académicos… El frikismo no es una subcultura ni una contracultura, es una manera de ser de las personas.

100. Los frikis suelen
Ser introvertidos, poco populares, prefierir la planificación a la acción, tener poco interés por o éxito nulo en las relaciones de pareja, vestir mal, ser indiferentes a lo que opinen de ellos los demás y tener pocos amigos

101. Aficiones frikis son:
La ciencia-ficción, los cómics, el Anime, los juegos de rol, el ajedrez, el Trivial, la informática avanzada y la programación, las ciencias (química, astronomía y biología principalmente), juegos de ingenio o raros, la edición de imagen, sonido o video…

110. Sinónimo de friki es:
Nerd, geek, otaku (por este nombre se conoce a los frikis del manga pero el término en japonés designa a los frikis en todo el amplio sentido de la palabra) freak, freaky

111. Clases de frikis principales
Por naturaleza
Hay varios tipos de frikis pero no hay frikis de un sólo tipo. Por lo general cada uno posee características de varios tipos distintos. A saber, los principales son:

- El científico: Apasionado de la informática, y capaz de deslumbrar a cualquiera con sus conocimientos a cerca de ella. Le gusta discutir o compartir ideas o datos en torno a temas de carácter técnico. Domina programas profesionales a la perfección. Suelen ser buenos lectores.
- El mitólogo: Le gusta acudir a convenciones, conferencias. Domina el arte del juego de rol, es ferviente seguidor de la ciencia ficción, la fantasía y de películas de dichos géneros del estilo de Star Trek, Star Wars, Star Gate, El Señor de los Anillos… El mitólogo suele dedicar muchas horas a un juego de ordenador.
- El pensador: Preocupado por la política, idealiza el activismo y les gusta plantearse constantemente cuestiones filosóficas y políticas. Tiene amplios conocimientos de Historia y por lo demás prefiere saber de todo un poco.
- El satélite: No es friki originariamente pero su trato con ellos termina impregnándole de tendencias frikis. No es fácil clasificarle, simplemente es un friki.

Por grado

- 1. El ocasional: con frecuencia suelen ser frikis satélite. Tiene aficiones frikis que manifiesta de manera esporádica, pero su conducta en general no muestra características frikis. Su faceta freak le viene a través de un amigo, un familiar o allegado que le ha iniciado en ella o la ha tomado por iniciativa propia de manera puntual y sin mayor trascendencia en su vida.
- 10. El mórbido: Nos encontramos ya ante un friki propiamente dicho. El friki mórbido vive en el perpetuo tormento de tener ciertas pulsiones y deseos de no ser friki para gozar de ciertas ventajas (éxito amoroso, amistades duraderas y sinceras, popularidad) que tiene que reconciliar con su carácter irrevocablemente friki. Pero también halla sosiego intelectual y anímico en sus aficiones frikis por lo que a veces es capaz de tomar la determinación de no cambiar.
- 11. El avanzado: Fijo e inamovible en su Frikismo, el avanzado es capaz de aceptar niveles bastante elevados de aislamiento por su causa aunque todavía entablan amistad con personas no-frikis. Llega a hacerse experto de manera autodidacta en el tema con el que se realiza y puede leer grandes cantidades de literatura al respecto. Viven en paz pues su Frikismo les aisla ya de las pasiones bastas de la masa.
- 100. El terminal: Grado al que únicamente llegan algunos elegidos. Ya prácticamente incapaces de entablar amistades profundas, mucho menos con personas no-frikis. Es insalvable y puede llegar a ser enfermizo, incluso perjudicial para la persona. Tienen una voluntad admirable y son así desde pequeños.

1000. Ser friki
Es algo muy personal, no es algo que se pueda imitar, no es algo que se decida ser si no una manera de pensar y actuar a la que tiende la propia naturaleza de la persona. El friki no decide serlo ni puede dejar de serlo.

1001 El frikismo es necesario
Por que vivimos en una sociedad que precisa de la estupidez y el gregarismo para funcionar. Pero la existencia de mentes puras e innovadoras es imparable. El mundo necesita más frikis: frikis que duden, que se informen, frikis que creen cosas y que muevan el mundo en otro sentido.

1010 El friki debe
Sentirse orgulloso de su condición, asumirla con sus “pros” y sus “contras”, y cultivarla como una faceta positiva de sus ser y desarrollarla como fenómeno social. Debe rodearse en todo momento de gente inteligente y huir del gregarismo.

1011. Los derechos del friki son
- 1. Derecho a ser más friki
- 10. Derecho a quedarse en casa.
- 11. Derecho a la asociación friky
- 100. Derecho a tener pocos amigos
- 101. Derecho a pasarte por el forro lo que diga el médico de tu sedentarismo.
- 110. Derecho de no ir a la moda.
- 111. Derecho a dominar el Mundo.
- 1000. Derecho a exhibir el propio Frikismo.
- 1100. El frikismo

Existe desde tiempos inmemoriales. De hecho la Humanidad y la Historia empiezan con la aparición del Frikismo, aunque los frikis tal como los conocemos hoy día son muy posteriores. La escritura, la religión, la ciencia, la tecnología, la política, la filosofía…etc. son inventos del Frikismo humano. Los primeros frikis fueron los llamados filósofos, que, ya en la antigua Grecia, dedicaron su vida entera a desarrollar el patrimonio friki de la humanidad. La de existencia del Frikismo dependía entonces de una sociedad estamental, estratificada en clases ociosas (a la que pertenecían algunos frikis) y otra trabajadora a la que le eran cerradas las puertas del Frikismo. Los frikis tal como hoy día los conocemos, por un lado son un subproducto muy postrero de la Ilustración, que hizo patrimonio público el conocimiento y el intercambio de la cultura. Por otro lado es un producto de la sociedad de consumo y la liberación ética y estética de la juventud. El friki (sobre todo “el científico” y el mitólogo suele ser victima del primero y rechaza las pautas del segundo.

¡Un saludo cordial a todos los frikis del mundo!

PD: Si no se dieron cuenta, los puntos estan en binario, porque como bien dice el dicho, "Hay 10 clases de persona, los que entienden binario y los que no".

¿?¿?¿?¿?¿?

Interrogants, misteris, coses que ningú sap perquè succeeixen, doncs jo tampoc no sé perquè passen, però em molesten molt, estic d'acord amb que de vegades una creuada de pensaments, idees, ideals o qualsevol altre cosa, pot desencadenar una batalla, però cada un es concient de com ha de reaccionar.
Simplement es la capçalera amb que vull començar la nova entrada, una petita introducció, del que ens ocorr diàriament a les persones, succeeix també a gran escala, un exemple es la prohibició que han imposat , o més ben dit a la negativa d'acampada sindicalista, això sí, com molts de medis i reds socials han comunicat, vivim en un país que no deien acampar en contra del sistema, però sí per anar a veure en Justin Bieber.

Només trobo que així el país no va, però no va, i ho dic de debò, no ens permeten queixar-nos, ho veig molt trist

Per què?

No es que m'hagi tornat Mourinho, però és el que em deman a jo mateix. Per què?
De vegades, sobretot últimament, m'he preocupat moltíssim per el que poden pensar certes persones sobre mí, de vegades, quan les veig amoïnades, de seguida hem penso que he fet alguna cosa malament i que no estan a gust amb mí al costat.
Per què hem passen ara aquestes coses i no abans? No ho entenc.
De la mateixa manera, hem costa dir segons què pel mateix motiu, hem preocupa el que poden pensar de mí.
Segur que molts direu, "això és normal". Però per jo no ho és.
Sóc un pocavergonya en el bon sentit, a mí no m'importa anar a un desconegut i dirli qualsevol cosa, a mí no m'importa anar a un company o amic i dirli el que no m'agradava d'ell, a mí no m'importava dirli a una noia lo guapa que anava aquell dia, a mí bàsicament no em feia vergonya res, però últimament... Es que no em reconesc!

Sincerament de vegades això em duia problemes, ja es sap, ser massa sincer,  de vegades no es bo, però anyoro certes valenties d'aquest tipus, que ara mateix m'anirien d'allò més bé.

Anem a votar!

Ja s'acosten les eleccions, més o menys tothom té un pensament sobre qui votar, però, realment, la gent sap els projectes o el programa de cada partit?
No.
La gent vota per tradició, diven que són del PP o del PSOE just per tradició, i això em sembla l'acte d'ignorància per excel·lència.

Per a fer això val més no votar, ho dic sincerament, jo n'estic cansat de viure en un món d'ignorants, i si no feim res per canviar-ho, seguirà sent així.

 

M'han vist!!!

Ahir, sortint de classe, una all·lota, va caure amb l'acera, i el primer que va fer, va ser mirar  per tot arreu si algú la havia vista, això em va fer pensar que tothom sempre fa el mateix, es preocupen més per la seva imatge davant els altres que no pas per la seva integritat física, es exactament com un video que rulaba per internet d'una model brasilenya, que es feia fotos a les roques vora el mar, només coberta amb la part inferior d'un bikini i tapant-se amb les mans, la cosa es que una ona la va empenyer dins l'aigua, i perque no li vegessin les mamelles un poc més i s'ofega.

No sé, de vegades em sembla exagerat la força social que exergeix la societat damunt nosaltres, no perque tots pensin d'una manera, ha de ser la correcta, es més, moltes vegades  una persona oposada intelectualment a un grup enorme ha tingut la rao, i ha fet veure als demés la forma correcte d'enfocar-ho, un exemple va ser Galileu, diguent que la terra no era el centre de l'univers, o Darwin amb la seva teoria evolutiva.

Sprint quasi final

Com podeu observar, ultimament, no escric tant com de veritat m'agradaria fer-ho, es nota que el curs s'acosta al seu final, s'acumula la feina, la gent s'estressa més de la compta, i fins i tot, els nervis salten d'allò més sovint.
Vull demanar-vos disculpes als que hem seguiu, per tant prest  com hem sigui possible m'hi possaré com abans.

Gràcies.

Com ens ho podem creure?

Moltes vegades, he pensat i donat voltes, a la idea de que, com podem saber, si el que ens estàn explicant es cert o no. Es a dir, imaginau-vos que realment la teoria de la relativitat, no existeix, tan sols és una teoria feta a mesura perque encaixin les altres teories, i d'aquesta manera donar credibilitat a les demes explicacions, lleis i demés.
Es com per exemple, el fet de que es comuniquin els animals, un especialista en cans per exemple, diu que segons el tipus de lladreig que emeteixen significa, o bé el seu estat d'ànim, o bé que tenen ganan, etc, però realment, com sabem que no es comuniquen entre ells igual que les persones, amb un vocabulari complexe, hiha alguna manera de saber-ho cert? Algú s'ha aprés l'idioma dels animals? Algú l'enten?

Això es elque vull fer-vos entendre,algunes coses, són impossibles de saber amb exactitut si són correctes o no, i ens les donen com a certes i nosaltres com a ignorants les assimilam com a certes.
Del mateix mode passa amb la política, uns polítics ens diven que els països van bé que no ens hem de preocupar, però realment, tenima  mà les dades? Podem saber-ho realment? No, ens dedicam a creuren's el que ens diven... Hem de obrir els ulls!!

Entrada de récord

Trastejant les entrades al bloc, he vist que n'hi havia una que es sortia del rang normal de visites, i crec que es digne de mencionar, es la entrada sobre humareda.

http://uvcblog.blogspot.com/2011/02/humareda-recordeu-aquest-nom.html

Futbol, futbol, futbol fins a la sopa

Per sort ja han acabat els partits entre el barça i el madrid, a mí com aficionat al futbol i al barça, en part em sap greu, però m'en alegro, començava a estar-ne una mica cansat, i això que sóc molt futboler, imagina-vos als que no els agrada el futbol( sempre em poso a la pell dels altres), deu haver estat una època terrible, ja que les reds socials s'han omplert de basura futbolística, les televisions han mollat especials de 24 hores per parlar d'un partit, i els diaris s'han quedat a gust amb els seus articles.
Uns exemples de això són:

Així podria seguir amb un llistat increible, però no crec que fos just per als no-aficionats al futbol.
Aquest temps de "clàssics" m'ha donat a entendre, que el futbol no es tan important com em pensava, en part noto una frustracció, però això ja es una altre història alièna a tot aquest tema.
I rés més, sento no haver ppogut escriure aquests dies, però durant les vacances no tenia internet, i ara s'em ha acumulat la feina, que per cert, ara tendria que posar-me a fer...xD.
Dit això fins a la pròxima!

Relats Personals (VI)

Aquests dies, no he estat a casa, ni tan sols tenia internet, per no tenir, ni electricitat, i realment, no són necessàris per viure, el que si és necessàri es el contacte humà, poder parlar amb altra gent, el menjar, beure i respirar, tot i que la primera, es qüestionable.
En el meu cas, necessit totes aquestes coses, tot i que sempre hiha moments, que necessites estar sol, viatjar al teu món idealitzat, amb les teves coses i els teus pensaments.

De fet, ara mateix ni sé perque estic escribint, ni hem ve de gust, ni hauria que fer-ho, però es clar, per obligacions i coses que hauria de fer, de fer-les ara, estaria estudiant, o fins i totfent alguna cosa que fa setmanes que hauria de haver fet...
I ja hi torno a ser, aquí una altre vegada com abans enredant-me pels núvols. Això sí tenc que dir-vos que estic molt disgustat amba la UIB, ja que fa 6 dies que haurien de haver publicat uns resultats no acadèmics, i per molts de correus que he enviat, no m'hen han contestat cap.
I desde aquí, hem despedeixo de vosaltres, però abans us deixo un anunci que hem vaig enrecordar d'ell l'altre dia.

nins i nines

Cada vegada veig que la infància dels nins i de les nines es més distint, a mesura que veig créixer a la meva germana, un exemple clar, són els continus "ara no et faig amiga", i coses així, els nins, sempre han arreglat els seus problemes o diferències de manera ràpida, es barallen, es peguen i després a jugar ja tots junts a futbol, amb les nines no es així, són rencoroses, vengatives i més, sense voler pareixer semblar un sexiste ni discriminatori, pero es que es així.
Jo puc recordar, nose unes quantes baralles amb els meus companys, però es que sempre després de donar-nos de cops, tot ja s'havia arreglat.
Per desgràcia, els conflictes mundials, també son com els conflictes entre nines petites, rencorosos, duraders i d'aquesta mena, envien tropes a donar la cara per un pais... posiblement, si els polítics i presidents es donassin unes quantes "osties" entre ells, ho arreglariien molt més rapidament, amb menys problemes i sobretot amb menys morts innecessàries.

Gent ingènua...

Avui a l'estació de Palma, mentres esperava el tren, hi havia dues al·lotes que mantenien una conversació, no he pogut evitar escoltar-les, parllaven sobre l'aigua de les aixetes, deien que no era potable, fins i tot que es podien contreureepidèmies... increible... de veritat, increible...
Pero com hi pot haver gent tan inculta avui en dia en ple segle XXI pel món?

Relats Personals (V).

Motiu? ningú no el sap, però de ben es sabut que moltes persones prefereixen rebre una bona pallissa, abans que rebre alguna mala notícia.
M'en enrecord com si fos ahir, un vespre de finals de abril, (era època de fira a Santa María), potser debia tenir 12 o 13 anys, el meu millor amic va anar a la noia que li agradava a dir-li:
"Esccolta, vols anar a fer una volta?"
La resposta que va rebre va ser una negativa tan gran, que no va poder fer res més que anar-sen "cop piu", en una de les seves confessions cap a mí m'ho digué, m'hauria estimat més que hem pegassin una pallissa.
12-13 anys... i quanta raó, avui dia encara es així, la por a rebre aquesta pallissa psicològica ens envaeix,però no és la única, de fet, una simple acció de algú que ens importa pot suposar una d'aquestes "mantes de osties" emocionals, encara que per a ell no signifiqui res.
Quines coses... estic del tot segur que si una persona aillada de la població i del contacte humà llegigués segons quins dels meus articles (de fet sense cap tipues de contacte humà seria analfabet... xD) es quedaria tan asustat de com es la vida humana, que agafaria i es tancaria en una cova... xD.
I sí, de fet hiha vegades que a mí m'agradaria fer-ho, tancar-me en una cova i no sortir durant la resta del dia. Sempre amb els mateixos rotllos, que si això, que si allò altre, hem sap greu però tal...
Fins que veus el moix o el ca i penses, m'agradaria ser ell, no fa res, cap preocupació ni res... xD

Ahir vaig trobar un dit japonés crec que és, i diu així:

Posem una pedra, donaré una passa; posem una montanya, la saltaré.

Bogeries

Sempre s'hem venen al cap idees absurdes, i com no, us n'explicaré una:
Es sap que l'univers es infinit, pero no sé si s'ha explicat que no formen part d'un tot, es a dir, podrien els planetes i sistemes formar part de per exemple un objecte? Alguna cosa parescuda a les particules, atoms i demés, imaginau-vos que dintre d'un atom existeix un planeta, amb vida nanohipermicroscópica, que alhora pensen per ells mateixos, i que allà també hiha objectes formats per més atoms, etc etc.

Segurament algún setciències em vendrà a dir-me: " aquesta bogeria teva no te ni cap ni peus", però tant se val, no m'importa, de fet, el que pensa la gent agena al meu voltant, i quan dic voltant em refereixo a la que realment t'ho diu de veritat, m'entra per una orella i em surt per l'altre.

El procés de Killotització

La Killotització, es un procés que s'exerceix sobre la llengua d'una zona, ja sigui poble, ciutat o país, mitjançant el qual, la llengua de la zona s'enpobreix, de manera abruptada, adoptant tot de paraules i expressions canis.
Durant els darrers anys, aquest procés s'ha acelerat, degut a la gran quantitat de joves sense graduats escolars.
Els canis són una societat subdesenvolupada que habita sobre la Terra, el descobriment d'aquesta raça va tenir lloc devers l'any 2000, però no es sap amb total certesa. Són fàcils de reconeixer, le seves característiques principals són:
- Vocabulari molt pobre.
- Duen una serie de segells i cadenes a mode de joies.
- La seva expressió escrita esta tota plena de faltes de ortografia, i usen la lletra "H" molt sovint en llocs innecessaris.
-Usen la paraula "Primo" (traduit a l'idioma cani "PreeMohhh") tot i que no hi hagi cap tipus de parentesc familiar.
-Tenen un CI per davall al de la mitjana.

Aquí us deixo un mapa de la seva locaclització en funció de killos/metre quadrat damunt el territori espanyol:

La gran quantitat de gent d'aquesta mena ha provocat que la RAE hagi optat per adoptar paraules canis com a bones per a la llengua castellana, com es el cas de "asín", solo (sense accent), etc, etc...

Esperem que això no sigui un pas de l'evolució humana, perque sincerament seria deplorable...

Preguntes sense resposta

En el món hiha infinitat de preguntes sense resposta, algunes intrigants com la típica:
-Hi ha vida en altres planetes?
D'altres, d'allò més frikis com per exemple:
-Perquè a Hulk se li romp tota la roba menys els calçons?

Es increíble que, després de tants d'anys encara hi ha coses que no es saben, o bé que no s'han descobert.
Pot servir com a motivació per a molts, encaminats en aquest caps, solen ser alguns il·luminats, estranys, "locos", però aquestes persones no tants sols son professionals.
En la vida quotidiana, moltes persones normals i corrents presenten aquestes característiques, que es posen a pensar en coses absurdes, sense cap possible aplicació a res de res, però ningú sap si per xamba, pràctica o il·luminació, arriben a una solució, o idea escepcional.
També cal a dir que quan m'he referit a "locos", ho he fet amb un sentit diferent al normal. De fet segons la adaptació de Tim Burton de "Alicia en el país de las maravillas" (No he llegit el llibre) es manté una conversa entre Alicia i el sombraire que diu aixi:
Alicia: estic loca?
Sombraire: Sí, però tranquila, les millors persones ho estàn.

Quanta raó hiha en aquestes linies, de fet sense boigeries el món seria una merda literalment (Perdonau-me l'expressió), perquè? Doncs com us he dit, hiha preguntes que no tenen resposta!

Canvis constants

Primer de tot voldria disculpar-me per no haver pogut escriure cap entrada durant aquests dies, degut en part als examens i a una sèrie de problemes personals.

Dit això, m'agradaria compartir amb vosaltres una noticia que he trobat, d'allò més curiosa:

Es veu que el telescopi Hubbie, ha detectat un nuvol de partícules, amb un forat negre al seu centre, que es troba a una distància "propera" a la terra, el més curiós de tot és el seu nom: "Ojo de Sauron", mai no adivinarieu a que es degut, segur...

Jo seguesc ferme a la teoria dels "muchos mundos" que diu que si l'espai es infinit, existeixen una infinitat de planetes, o en algun d'ells hi podriem trobar vida, fins i tot un món paral·lel a aquest, per molt paranoic que sembli dit així.

Relats Personals (IV). Relat de Miriam Bernaus

Tot i que ha tardat una mica, ha arribat la primera publicació d'un lector, es breu, però digne de apareixer aquí, i perque no, potser animi als altres lectors a escriure alguna cosa.



En alguns moments de la nostra vida ens enrecordem del que ens diven altres persones, persones que ens marcaren de petits, durant la nostra vida, a mi precisament em va marcar el una cosa que em digué la meva àvia quan tenia 12 anys, dies abans de que s'en anés... Sovint l'he usada per a tranquilitzar a altres persones, però alhora de aplicar-me el dit a mí, s'em fa difícil, molt difícil.
Es important tenir alguna cosa per la qual lluitar, alguna cosa per damunt del aixecar-se,fer el mateix dia a dia i dormir, i seguir la rutina. Alguna cosa que et mogui a probar coses noves. Que t'ajudi, que t'alegrin el dia.
Les persones que viven al tercer món són les més riques, riques interiorment, tenen aquest valor, aquest mateix valor que ens ajuda a soportar dia a dia el que ens tiren a sobre, si molts de nosaltres visquessim al tercer món, no aguanteriem ni dos dies.

Per moltes adversitats, penso sortir-ne cap envant, sempre.

Miriam Bernaus Fernández.

Idees (col·loquialment, "pajas mentales")

Fa uns dies vaig posar-me a pensar que es veu a través de dos miralls, un davant l'altre, es clar, sempre un acaba vegent el terra, però perque està vegent els miralls desde una certa perspectiva, així que va arribar l'hora de... "la paja mental".
Faguem un supost, tenim dos miralls, un d'ells d'aquests que tenen a algunes comiseries, que són mirall per un costat, i una espècie de vidre transparent per l'altre costat. Si els coloquessim de tal manera que nosaltres estiguessim just al darrera del mirall "especial" (per la part que es vidre) i enfront d'ell tenguessim el mirall normal, que seria el que veuriem?
He exposat questa idea a bastanta gent, i algunes respostes han estat bastant curioses:
-Veuries el terr.
-Et veuries a tu mateix, però de manera difuminada.
-Veuries el mirall de davant reflexat al mirall que te davant, que es reflexa amb el mirall...
-Veuries llum.
-Construiries un forat negre.

La veritat, ningú no sap cert que seria el que veuria, es una cosa que m'agradaria probar.

Després d'aquesta idea absurda, s'em va ocórrer la versió 2.0, suposem una esfera buida per dins, construida d'aquest mirall especial que us he comentat abans, de manera que la part-mirall quedés per dins, i la part-vidre per fora, si li apliquessim una font de llum, una llinterna per exemple desde fora, la llum entraria i es quedaria rebotant dintre degut als miralls, deixant veure la llum degut al vidre, tendriem aleshores una esfera lluminosa infinita?
De ser així suposo que les empreses que fabriquen bombilles i làmperes s'enfonsarien xD

3-D, preparats?

Això hem demano cada vegada que veig una pelicula en 3D, bé de fet fa uns 5 mesos que no en veig cap en 3D, però les poques que he anat a veure, m'han desilusionat una mica, i sincerament, crec que encara no esteim preparats per aquesta tecnologia, es molt bonic posarse a intentarr tocar papallones, asustar-se per una roca que sembla que ens ferirà, però siguem realistes, encara no esteim preparats per això, i pagar l'extra de les pelicules per la seva emisió en 3D no hem sembla el més oportú.

Les pelicules preparades per ser emeses en 3D, es graven amb 2 cameres, com si fossin uns ulls, dues perspectives de visió, que després en el cinema es necesiten les ulleres especials per a poder-ho disfrutar.De cada vegada avançam més en aquest camp, tot s'ha de dir, pantalles de televisió amb 3D, videoconsoles amb 3D com la nintendo 3DS. Aquest darrer camp, sembla que es dirigirà en aquest sentit en la pròxima generació, i després ja ens quedarà molt poc, que serà el pròxim? la realitat virtual?

Ànims Eric!

Eric Abidal, jugador francés del FCBarcelona, va anunciar ahir a través d'un comunicat del club, que es perdrà el que queda de temporada, degut a un tumor al fetge. Realment es una llàstima, el FCB perd al jugador més en forma actualment, tot i que el lateral esquerrà tengués 32 anys fisicament es trobava en el seu millor moment de la seva carrera.

Només vull desitjar-li que es millori tan aviat com sigui posible, ja que es un exemple com a jugador dins i fora dels terrenys de joc.

A nivell deportiu, també és una llàstima la baixa de Eric Abidal, que es perdrà el que resta de lliga, de champions league i per suposat, la final de copa contra el Reial Madrid.

Ànims Eric, tots els barcelonistes, t'esperem!

Tragèdies

He de parlar-vos de la desgràcia ocorreguda al Japó, un terratrémol de 8.8 en l'escala Richter (en alguns llocs li donen el valor 9.0, o 9.1) de totes maneres es una tragèdia amb mayúscules, no només per la sacsejada de la terra, sino per les seves consecuències, com el Tsunami que ha originat, la quantitat de morts, desapareguts, i sobretot el tema de la central nuclear, que segons informen està controlat, però es imposible que no s'hagi produit cap tipus de fuga. L'energia nuclear, no és un tipus d'energia renovable segura, basta recordar l'incident de Chernobil, que encara n'esteim arrosegant les seves conseqüències.
De totes maneres les explosions de la central de Fukushima no són del mateix tipus, però són igualment de perilloses. Tot això a part, hauriem de donar gràcies que la tragèdia s'ha mascat al Japó, una zona acostumbrada a les sacsejades terrestres, ja que si per exemple s'hagués produit a Barcelona, les destroses haurien estat considerables, i el tsunami, posiblement s'hauria engolit Mallorca sencera.
No sé si es que es cosa meva, però de cada vegada estàn ocorreguent més desgràcies al món en forma de catàstrofe natural, tornados, terratrèmols, tsunamis, canvis climàtics, el món s'està anant a la merda, i en gran part es per la culpa de l'home (i de la dona, no serem maxistes)

Relats Personals (III). Les persones

Un lloc privat, un lloc personal, un lloc per cada un, un lloc individual, un lloc impossible d'invadir, així es la conciència de les persones, no sé a vosaltres, però la meva ment curiosa de vegades li agradaria saber com pensen els altres.
Exemples, exemples, en serien per exemple la camarera del bar al qual anam quasi cada dia, a la que nosaltres ens cau molt bé, i sembla que a ella nosaltres també, pero ves a saber si realment li caus bé o simplement et veu com a un client qualsevol.
Un altre cas, que segur que més d'un s'ha plantejat alguna vegada, la persona que tant ens agrada, a qui no li agradaria ficar-se dins del seu cap per a saber realment si ell/a sent el mateix.
Els companys, a qui noi li agradaria ficar-se al cap dels amics per a saber realment si ells valoren la nostra amistat del mateix mode que nosaltres valoram la seva.
Tot depén de cada un, a mi segons quines coses no m'agradaria saber-les, d'altres, sí. Hi havia una antiga fàbula japonesa, sobre un geni que sortia d'una caixa, que li va concedir un desig a l'home que l'alliberà, aquest home demanà la sabiduria eterna, saber-ho tot, la història acaba d'allò més tràgic, l'home es suicidà degut a les coses terribles que sabia.
Molts de dites espanyoles són similars, com per exemple, "la curiosidad mató al gato".
Amb això no vull dir que la curiositat sigui dolenta, es més alguns dels descobriments més iportants de la història s'han produït per una simple curiositat dels investigadors, dosificar-la, es el difícil.
I res més. avui no aferro cap foto ni m'enred més, que estic rebentat del dia que he tingut (asquerosament asquerós pels (curiosos)), així que a veure un poc TBBT i a geure!

Veim tots el mateix?

Fa unes setmanes, vaig tenir una conversa, on discutiem si realment totes les persones veim els colors de la amteixa manera, es a dir, quina cosa m'assegura que el que jo veig de color vermell, tu el veus del mateix color? Per estrany que sembli, es fàcil d'explicar, suposem una coloració estàndar, el groc, vermell, blau, etc, i dues persones, una persona veu la gespa de color verd, i la anomena de color verd, però l'altre persona la veu de color vermell, però com en la societat li han ensenyat que el nom de aquell color es verd, anomena al vermell com a color verd, ja tneim dues persones que veuen un distint color i l'anomenen de la mateixa manera.

És una cosa que sempre m'ha parescut curiosa m'ha fet imaginar-me m'ons psicodèlics on per exemple en una platja l'arena fos negre i l'aigua vermella, o un camp de futbol o la gespa fos blava i el cel groc, i fins i tot un món on les persones són de color blau, al més pur estil "pitufo".

Un dels meus móns psicodèlics

Ara que estic més entrat en raó, m'ha donat per investigar una mica, i cercant per la red, he trobat informació sobre això, i realment tots veim el mateixos colors, això sí algunes persones som més o menys aptes per a distingir les distintes tonalitats dels colors.Generalment les dones tendeixen a ser més aptes per aquesta qualitat, segur que més d'un ha dit que veu dues coses del mateix color i alguna companya, mare, al·lota ha matisat la tonalitat. Es clar que sempre hiha escepcions, bastant comunment, ja que aquesta llei s'ha regit en funció d'una simple estadística que diu que les dones distingeixen més colord que el 70% dels ulls dels homes.

En el meu cas, puc dir que sóc un dels 30% restants, potser el fet de que hagi cursat classes de pintura durant més de 10 anys m'ha ajudat a desenvolupar més aquesta capacitat.

En la il·lustració de la dreta es pot observar(encara que de manera exagerada) els colors que distingim generalment els homes i les dones.

Personalment crec que els homes tendim a generalitzar els colors més que res.

I vosaltres, quants de colors distingiu?

Mitja volta, un pensament...

Avui, cercant una cosa per aquest món que es diu Internet, he trobat sense voler, un video, d'un al·lot que es diu Albert Casals, un jove de Catalunya al qual li diagnosticàren leucèmia, una persona normal, s'hauria enfonsat, però ell, tot i necesitar una cadira de rodes, va iniciar el seu viatge, el seu somni, fer la volta al món fent autostop, sense cap diner, i "a veure que ens passa".

Video de Albert Casals

Al principi quan vaig veure el video, no us mentiré, vaig pensar: "Mira un jove que enlloc de estudiar o treballar, es dedica a perdre el temps", però quan vaig veure la seva situació, vaig cambiar d'idea, la seva il·lusió, la seva força de vluntat, tot, em va semblar extraordinari, una mostra de que hiha forces al món que moven muntanyes, i aquestes forces són ficticies, psicològiques, però extraordinàries.

N'estic totalment convençut de que aquest periple li anirà del tot bé, com ell diu, viatge sense por, disfrutant del moment, a diferència de la resta de persones, que es senten restringides per la por, del que pugui passar, i sense que ells ho sàpiguen, es priven de la felicitat. La por es l'antagonista de la felicitat.

Una de les raons per les quals estic totalment convençut de que tot li anirà bé, es que no ha organitzat res de res, tot és improvisat, i tots sabem que les coses, organitzades al darrer moment, o improvisades, sempre surten bé.

Qui de nosaltres no ha pensat mai en anar-sen de casa? Jo almenys ho he pensat moltes vegades, i després de veure aquest video-documental, no es que m'agafin ganes de fer-ho, però tenc una sensació al cós de que potser no seria tan complicat com em pensava.

Com estic segur de que molts de vosaltres ni tan sols mirareu el video, us dic que només són 4 minuts, i realment, és impresionant.

Carnaval!!!!!

Carnestoltes, carnaval, "sa rua", com es digui, ja es aquí, un any més ha arribat el dia en que tothom pot sortir al carrer vestit com vulgui, que a ningú li semblarà estrany, pareix mentira que en els temps que corren, plens de crisis per tot arreu, poguem celebrar aquesta festa, per uns moments ens oblidam de responsabilitats i disfrutam, tenguem l'edat que tinguem, ens disfressem o no, tant se val, l'important es passars-ho bé.
Dubt molt que em disfràssi, a no ser que m'ho exigesquin per a entrar a algún lloc, si es que surto. I de totes formes, serà un disfraç hipotèticament senzill, un capell de pagés i per llest.
Vosaltres vos pensau disfressar?

Sempre he volgut anar disfressat així

Viatge al passat! [VoL.1]

Avui ens montarem en el nostre estimat DeLorean per a viatjar uns quants anys enrere, per a recordar certs productes o objectes que avui en dia ja no es fabriquen per diversos motius, com a mí m'agraden molt les imatges (tot i que m'agradi més poder tocar... xD) que hiha millor que il·lustrar-ho tot?

Anem a començar amb uns cereals que han desaparegut misteriosament del mercat, i aquests no són uns altres que els Smack'ss de Kellog's

Continuarem amb uns objectes que si no recordo malament els regalaven amb els petit suisse, s'anomenaven (o jo al menys els deia així) "Saltarines"

Ara hem vull remontar a aquelles èpoques de primària, a l'hora del esmorzar, de la marca Oscar Mayer, els "lunchables", era sortir al patí amb un d'aquests i sentir-se el rei:

D'aquest producte en deu fer uns 4 anys més o menys, les famoses Ruffles Rancheras, de Matutano(tan extintes que no hiha ni imatge en condicions xD):

Avui en dia, tothom menja xiclets orbit, trident o five, però abans, l'autèntic amo d'aquest camp era el senyor Boomer:

Això no sé com es diven en realitat, però no tenc costància de que ara s'en fabriquin, són els xismes aquests que et poses pel dit i llences i si pega a la paret o algún lloc es queda enganxat:

Ara li toca el torn al Blandiblú, o més conegut com a flubber(per la pel·lícula:

Qui en la seva infància no ha tingut mai un telesketch?

Tots aprenguerem a cuidar animals de la mateixa manera, anàvem a classe, a on sigués, i a l'hora de donar-lis de menjar, rentar, smepre estàvem allà, i quan tornàven grans, s'en anàven al seu planeta (encara que a mí sempre mai hem passes això...) els tamagotchis!!!

Això ha estat el primer volum, esper que a més de un hagi aconseguit esboçar-li un somriure recordant aquestes coses que avui en dia ja no es fabriquen, fins a la pròxima!!!!

-Cull el paraigües que plourà... -Però si fa sol! (Relats(III))

Quantes vegades abans de sortir de casa, la nostra mare ens ha dit que cuiguessim el paraigües que ploria, i nosaltres li hem contestat que no calia, perque feia bon temps, i després al tornar a casa s'ha posat a ploure i llavors ens hem enrecordat d'aquestes paraules... Incontables vegades suposo.

Tot això hem serveix com introducció del que us vull contar, no tan sols la nostra mare ens dona consells i no li feim cas, sino que tothom ho fa, la de vegades que m'han dit que m'hauria de pensar més seriosament que n'he de fer amb la meva vida (com si no ho tengués clar), que si mai arribaré a res, que si sóc un cap buit... De vegades tenen raó, però d'altres vegades, la gent es pasa una mica. I quan dic una mica, dic un poc massa, fins al punt de que per exemple, a un company meu que va repetirsi no recordo malament 3 de ESO, en cumplir els 16 anys, els seus pares no varen voler que es tregués el graduat i el posaren a fer feina de picapedrer, ara mateix ho trobo una estupidesa, no en sé res d'aquest al·lot, però no m'estranyaria que amb 20 anys que deu tenir ara estigues aturat, sense graduat escolar.

Es clar que per molt que la voluntat de l'al·lot sigués la de seguir estudiant, al ser menor d'edat ho tenia més complicat, jo ho tenc ben clar, si algun dia, pel motiu que fos, s'hem privés de alguna manera seguir estudiant, mouria mil muntanyes per a poder seguir fent-ho, encara que per pagar-me l'ensenyança tingues que demanar llimosna, treballar per les nits o el que fes falta.

Alguns direu que exagero una mica, però estic segur que més d'un m'enten perfectament, en el meu cas més que més, ja que posiblement si ara estigués fent feina enlloc de estar estudiant, dubt moltíssim que ara mateix estigués escribint això, o que fes la meitat(per no dir cap) de les coses que faig.

En certa manera, aquests darrers anys, he aprés a valorar les coses, la vida, en definitiva. D'un dia a l'altre, a la llarga.

Basta de sentimentalismes, no m'agraden massa, però són bonics, tot i que soni una mica contradictori.

Seguint en el mateix tema, però amb diferent contexte, us voldria parlar de aquesta gent, que jo mateix no considero persones, que es dediquen a compar-se animals, com els gossos per exemple, i que quan aquests tornen grans els abandonen sense cap tipus de mirament en ple carrer.

Perquè la gent ho fa? Si no poden cuidar dels animals desde un principi que no els comprin, es millor que una altre persona que si pot fer-ho ho faci. Els animals són essers vius com nosaltres.

Personalment no vull ni imaginar-me la situació:

Un dia d'estiu, estàs cansat de mantenir al teu ca, que t'el varen regalar ben petit, però ara ja s'ha convertit en un ca de 40 kilos, es moltt gran i ja no el vols, així que culls el teu cotxe i tén vas al camp, en un lloc on no hi passa ningú, on saps que ningú no el trobarà, obs el cotxe, el teu ca surt moguent la cua, pensant que l'has tret a passetjar, o a jugar, aleshores, et fiques al cotxe, el ca et mira, tu el mires pel retrovisor, li veus els ulls, uns ulls com pilotes de pin pong, uns ulls de bondat, que saps que ell mai et faria el que li estàs apunt de fer... però res, engegues el cotxe i t'en vas, deixant el ca allà tot sol, i saps que possiblement, l'has comdemnat a una mort segura al camp.

El moment en que mires el teu ca per última vegada... no se com deu ser aquesta sensació, però de segur que ha de ser com sentir que una part de la teva ànima es trenqués... jo personalment no podria fer-ho.

De vegades hem sorprenc a mí mateix, no tenia pensat ac abar parlant de cans abandonats, però m'ha vingut de sobte, així que res, ja que hi sóc si voleu algún ca, contactau amb un centre de recollida abans de tot, que segur que trobareu el que voleu.

http://csmpa.palmademallorca.es/

Humareda, recordeu aquest nom.

No són famosos, no són dolents, són un grup de Rock, si, ho heu llegit bé, un grup de Rock, que, per sort he pogut veurel's com anaven creixent musicalment. Format com aquell que diu per "xamba" devers finals de 2009, en aquells moments, dos joves estudiants de informàtica anomenats Nico i Esteban, es decidiren a juntar-se per anar a tocar algunes cançons en una habitació de poc més de 2 metres quadrats.

Al llarg de 2010 sel's va unir un tercer component al grup, David, que era el cosí d'Esteban, de moment eren dos guitarres i un baix, evidentment, tengueren que canviar de lloc per apoder assatjar(ja que, el "zulo" que era així com jo anomenava aquella habitació sel's hi va fer una mica petita) i aconseguiren que el pare de David els cedís el seu taller els vespres.

Fulla de les cançons del primer concert, firmada pels 4

El canvi més important encara esteia per arribar, i va ser amb l'arribada del darrer component del grup, Tomàs, el bateria, amb la seva arribada, aconseguiren una major coordinació, i per descomptat, la qualitat de so va millorar increiblement.

La seva primera gran actuació, va ser a l' ron Rock(Magallug), just el 25 de desembre de 2010, poc després repetirien en el mateix local. Cal destacar altres actuacions com la de la Factoria de So(Santa Maria), entre d'altres.

Però després i gairebé de rebot, aconseguiren un altre concert, aquesta vegada a Tunel(Gomila, Palma) si no recordo malament, el 4 de febrer, sense cap dubte va ser la millor de totes, amb centenars de persones en el públic, sortiren a l'escenari com si portassin anys fent-ho.

Per a que els conegueu millor, els vaig demanar si hem concedirien una entrevista, i els agraeixo molt, que acceptassin, i aquestes varen ser les preguntes:

Pregunta: Cada quant soleu assatjar?

Resposta: 2 o 3 cops per setmana, ja que també treballam i estudiam, i hem de coincidir tots quatre.

P: Amb quins grups vos inspirau?

R: Uns quants(bastants): Extremoduro, Marea, Barricada, Reincidentes, Ska-p, Rosendo, Sinkope, Tierra Santa, Koma... n'hi ha tants... i sempre ens en deixam algún.

P: Heu batejat les vostres guitarres?

R: (Nico)No, de petit ja hem deien que tenia poca imaginació...

P: Que pensau quant pujau damunt un escenari?

R: David: intentar disfrutar.

Esteban: Pensar que esteim a un assaig

Nico: A veure si hiha sort i tot surt com esperam.

Tomàs: Fer-ho el millor que poguem per agradar-li al públic.

P: Fins on vos agradaria arribar en el món de la música?

R: Fins a poder viure d'això (Entre rialles)

P: Que feis contes fer durant el 2011?

R: Seguir assatjant, intentar arribar al màxima al públic, fer temes propis(fins ara toquen versions d'altres grups) i si es pot, intentar grabar alguna cosa.

Per acabar, us deixo uns quants videos seus, que tot i que la qualitat del video es dolenta, podeu veure com se les gasten.

 

Aqui no surten, pero qualitat del so es una mica millor

Més videos a la seva pàgina de YouTube: http://www.youtube.com/user/humaredavideos#p/u/0/AjCAZwDC67k

Si us han agradat, podeu sabre més d'ells a través de Facebook: http://www.facebook.com/#!/profile.php?id=100001632283962

o bé del MySpace : http://www.myspace.com/rockhumareda

Per contactar amb ells: humaredarock1@hotmail.com 

I res més, tant sols m'agradaria donar-lis les gràcies per el que ha estat segurament la seva primera entrevista, i sobretot per haver-me aguantat tant de temps(que no és fàcil... xD) en els seus assatjos, moltes gràcies i...

Humareda!!!!!

Servei de tren... servei?

Avui, ha estat un dia com qualsevol altre, me llevat d'hora per fer una mica de feina, m'he posat al dia de les assignatures que ho calien, he donat el dinar a en Curro (és un ca rater d'aquests petitons), a en Nevat i na Blanca(els meus dos moixos, que d'aquí poc no seràn els únics) i res, com sempre.

Una de les múltiples conversacions que he tingut avui, serà el desencadenant de la meva entrada, aquesta no ha estat altre que sobre els horaris del tren.

Hem sembla increible, que encara que sigui per motius de obres, el darrer tren surti de palma a les 21:09 hores,una hora que, segurament per a molts d'estudiants i treballadors els cull bastant, però que bastant malament, i sort que almenys fa totes les aturades.

Un altre punt que almenys haurien de mirar de arreglar, es l'hora a la que el tren arriba a l'estació de Palma, i l'hora a la que surt el metro, que més d'un cop, gràcies a algún il·luminat a l'hora de fer els horaris, no els va cooncordar massa bé que diguem, per no parlar de que el tren el 60% dels cops arriba amb retard, cosa que fa que sigui impossible agafar el metro, sort de la beneïda parada de Jacint Verdaguer...

Tant els costaria mirar de arreglar això? que de ben segur els arreglaria més d'una reclamació per part dels usuaris, que no són pocs que diguem...

Ahhh, sí, una altre cosa que ja hem deixava, els preus, anem a veure... molt bé que ho implementin per zones, però m'agradaria saber, perque dimonis hem costa el mateix un viatge de Santa Maria a Festival Park (4minuts) que un de Santa Maria pasant per Palma i collint metro fins a la Uib(35-40minuts) costen 65 cèntims amb targeta i 1'30 sense, i per exemple, de Marratxi a la Uib amb tren i metro (30-35minuts) costa 45 cèntims amb targeta i 90 sense, no és lògic, no té ni cap ni peus, i és una completa bogeria.

Sembla mentida que en un lloc com Mallorca, visitat per milions de turistes a l'any, tengui un servei tant dolent de transport, increible.

Eternament qüestionats...

Parlo de la professió d'arbitre de futbol, concretament per totes aquelles persones que segueixen criticant la seva actació partit rere partit, l'últim dels casos va ser ahir a les 21:00, en el partit barça-athletic, una jugada més que dudosa, que després de 823874239 repeticions, encara no saben si era o no era fora de joc... ara bé, només vull recordar-vos que els arbitres tenen dècimes de segon per a marcar una jugada vàlida o no, i només compten amb els seus ulls i amb els dels seus ajudants. Sí després de veure moltes vegades ab diferentes tomes una mateixa jugada, encara dubtam, com podem dubtar del que fan els arbitres???
Normalment no escric entrades de futbol, però es que hem sembla vergonyós tota aquesta moguda que intenten dur a terme els mitjans de comunicació per a desestabilitzar el que és la millor lliga de futbol del món, amb els dos millors equips de tota la història, amb dos millors jugadors del món en les seves files. No té ni cap ni peus, i aquestes coses m'encenen moltíssim, intentar desprestigiar, o llevar mèrits a algú que ho ha aconseguit a través d'innombrables esforços, sobretot en el món del futbol, tenc molts de companys antifutbolers, que consideren als futolistes mercenaris, que no e smereixen el que guanyen, però això ho diven perque no coneixen el món, perque mai han estat en les categories inferiors, allà on tant sols els pares animen als al·lots. Si bé es cert que alguns guanyen més de cinc milions d'euros a l'any(això són dels  millors jugadors, en Messi i en Cristiano n guanyen uns 13) però ningú té en compte que  la majoria s'han de separar de la seva vida amb 12 anys, de vegades sense els seus pares, i créixer en residències, deixar enrere els amics, la familia, festes(perque en molts de casos els clubs no els deixen disfrutar de per exemple festa cada cap de setmana, tot això per a intentar triunfar, si, sí, intentar... alguns no ho aconsegueixem d'altres tenen sort i sí ho aconsegueixen, així que hem sembla just que guanyin el que guanyen.

Imatges i Gifts Divertits i Curiosos [VOL. 2]

Aquí estic de nou per a ensenar-vos alguns gifs d'allò més divertits, curiosos o simplement estranys.

Es imposible que algú sigui així... xD

un fantàstic efecte 3D, encara que pot causar marejos xD

la rana psicodèlica dels simpsons

crunch crunch crunch

Sóc un gangsta!

porfaaaa

Relats Personals (II). El cec

Avui, tot i inusual per a l'hora que ho he fet, he agafat el meu rutinari tren de tornada a casa, el trajecte es curt, uns 13 minuts mal contats, però de vegades hem sorprén el que m'hi trob.

eren les 10:56 del matí, quan he entrat al darrer vagó, acostumo a entrar al darrer vagó per motius econòmics, ja que per probabilitats, el fet de estar situat a un dels extrems dedl tren, combinat amb un trajecte curt fa que el revisor no arribi a temps per cobrar-me el viatge. No m'agrada fer aquestes coses, però com el tren es un transport públic, el qual ja pagam(i està més que pagat) amb els nostres imposts, i a més hem sembla una salvatjada cobrar 1'30€(si no es té targeta) per un viatge per exemple de 4 minuts, mentres que per un de mitja hora val el mateix, així doncs, sempre que puc intento no pagar, encara que no ho digueu molt alt ehh!

Per on anava... ah sí! Així com he entrat al vagó, estava bastant buit, m'he disposat a seure a les butaques, on també hi havía un home, d'uns 40-50 anys assegut, just enfront meu. He fet el que acostumo a fer, treure un llibre, i possar-me a llegir. El que m'ha sorprés ha estat que res més treure el llibre, l'home, amb curiositat, m'ha preguntat a veure que llegia. Normalment, no m'hauria sorprés, però aquell home, era cec, sabia que jo era un jove i que estava treguent un llibre. En aquell moment, no sabia que dir-li, però després de contestar-li el que m'havia demanat, ell mateix m'ha dit, "no t'assustis, sí sóc cec, però no fan falta els ulls per a veure-hi" després ha amollat un somriure.

No he llegit en tot el trajecte, m'he estimat més parlar amb aquell home, es curiós però de vegades un aprén moltes coses, m'ha contat que sabia que jo era un al·lot just per la manera que tenia de respirar, de asseure'm a la butaca del tren, ja que les dones ho fan de manera més delicada, i sabia que tenia uns 20 anys pel renou de la motxilla i per l'hora que era, a les 11 un alumne de secundària o batxillerat noa costumava a anar amb tren, però sí un universitari. No m'ha dit com sabia que havia tret un llibre, però m'imagino que ha estat pel soroll de les pàgines.

M'ha explicat que era cec de naixement, i per orientar-se necessitava anar acompanyat d'un gos o d'una altre persona, com no he vist cap gos, li he demanat si l'havien acompanyat, i efectivament, es veu que la seva veïna l'havia duit fins a l'estació de María de la Salut, i la seva filla l'estava esperant a la parada de Binissalem.

M'hagués agradat parlar una mica més amb aquell home, Joan es deia, però malauradament, ja haviem arribat a la meva parada, així que eens hem acomiadat, i jo m'he fet el camí de l'estació fins a casa pensant amb les dificultats que li suposa a aquell home realitzar qualsevol activitat, fins i tot la més senzilla.

Relats Personals (I)

Avui m'he disposat a aixecar-me del llit, amb una estranya sensació de tristor pasada, ocasionada per un mal dia previ, de totes maneres, cada dia es distint, i sí efectivament, el primer que he fet, com de costum, ha estat revisar el meu correu, com també de costum revisar les notificacions de facebook rebudes al meu correu, i es clar de rebot, mirar el mur principal de facebook... crec que ha estat un gran error, milers de missatges del pal de:

xxxxx xxxx -> yyyy yyyy

T'estim moltíssim (L)

I a mesura que anaven passant les hores, de cada vegada es convertien en missatges més originals pero amb el mateix sentit, fins i tot amb imatges de regals... 

Hem sembla molt bé que les parelles es demostrin el seu afecte, però que passa, que els centres comercials diven que el dia 14 de febrer es el dia dels enamorats i només s'ha de demostrar aquest dia? Doncs no, crec que es més important la resta dels 364/5 dies de l'any.

No vull semblar un prepotent, ni radical, ni arrogant, ni un amargat de la vida ni res per l'estil, si bé es cert, no he passat gaires dies d'aquests amb parella, però crec el que he dit abans, que una societat consumista no es ningú per dir-nos quin dia hem de celebrar el nostre amor amb una altre persona, no en tenen cap dret.

També vull aprofitar aquest dia per a dir a totes les solteres que hem segueixen (que sé que són unes quantes xD) que no es desesperin, que per tots es ben sabut que el dia d'avui és un dia molt atractiu per anar de festa i "pillar caxo", es clar, que siguent dilluns, no crec que es surti molt de festa xDDD.

En resum, valen més els altres dies de l'any que avui.

Desicions atzarianes

Segurament estaràs pensant qué és això d'atzarianes, perquè dubt molt de que existesqui tal paraula en la llengua catalana, de totes formes, es pot intuir el seu significat, efectivament, ve d'atzar.
La vida està plena de desicions que prenem segons algún tipus de criteri, però sempre tenim alguna noció de quin camí seguir, ara bé, sempre hiha alguns problemes, dels quals haurem de triar una desició, i no sabrem que fer, perque simplement, no en tenim ni idea del que pot passar, això són les desicions atzarianes, aquelles que triam per atzar, ja sigui per un bon presentiment, o simplement perque sí. Al llarg de la història s'han presentat infinitat de casos, un exemple, en aquest cas deportiu, seria quan corria la temporada 2003-2004 crec recordar, i el Barcelona estava dirigit per un tal Frank Rijkaard, que estava sent qüestionat (anava tretzè en lliga) l'afició no el volia a la banqueta, però el lalvors president Joan Laporta, el va mantenir al càrreg, convertint-se ell en el nou punt de mira de l'afició, el resultat: 14 victòries consecutives en lliga que posaren a aquell equip segón de la classificació, trobant un estil de joc que desde llavors ensà fins ara(tot i que es canviàs l'entrenador) ha aportat 4lligues, 1copa del rei, 4 supercopes d'Espanya, 2 copes d'europa, 1 supercopa d'europa i 1mundial de clubs,en total 13 títols en 6 anys, però es clar, a saber de que estariem parlant ara si hagués sortit malament...
Un altre exemple, que segurament a més d'un l'hi ha ocorregut, seria el dia abans de l'examen de dos temes per exemple només tenim temps  d'estudiar-ne un, per tant, el triam a l'atzar si els dos tenen les mateixes probabilitats de entrar, si ens surt bé, la cosa anirà bé segurmanet, però si ens equivocam, ens durem un suspens cap a casa.
Crec que  amb això és més que suficient per a ensenyar-vos el que són les desicions atzarianes, que com vegeu, s'ens presenten en la vida quotidiana més sovint del que ens pensàvem en un principi.

Problemes transparents

Amb el pas del temps, m'en he adonat de que per a moltes persones, els poblemes dels demés els importen ben bé poc, per suposat, sempre es troben excepcions que confirmen la regla, com aquell que diu, però de cada cop és més difícil trobar-les.

Moltes vegades vivim dins un núvol de pensaments, pensaments egoistes, i ens oblidam de que els altres pensen, senten igual que nosaltres, sovint, una persona ens conta els seus problemes, sembla que els hi feim cas, però al cap d'un cert temps, per no dir al cap de poques hores, ens oblidam per complet del que ens han dit, i ho dic per experiència pròpia, que es molt bonic que algú (sense contar els pares, germans, parella, padrins o similar) ens demani que tal ens ha anat amb el problema que li varem confiar. Desde el meu punt de vista, no interesar-se pels problemes que ens conten els demés, es com passejant pel carrer saludam a algú i aquest ens mira, sense tornar-nos la salutació. No ho dic per cap motiu en concret, simplement, que llegint el diari d'avui, he trobat un escrit d'una al·lota, que conta que va tenir un greu accident cerebrovascular(derrame cerebral), i una de les raons que la mou a seguir cap endavant, es l'interés que ha vist que certes persones han posat amb ella, però un interés desinteressat, sense cap tipus d'ànim de lucre.

Aquest escrit, m'ha fet veure que moltes vegades tan sols ens preocupam dels nostres problemes, i que feim com si els problemes de l'altre gent siguessin coses totalment d'un altre món, com si siguessin transparents, invisibles i de vegades, un problema insoportable per a una persona, es converteix amb un problema insignificant amb l'ajuda de un altre. Es clar que també hem de tenir una mica de ull, i saber on ens podem ficar i on no, sobretot per no empitjorar el problema, encara que actuant amb bona fe és difícil empitjorar les coses.

Només volia compartir el meu pensament, que, amb un esforç ben bé mínim per part de tots, es poden aconseguir grans resultats

Bombes, canons, explosions....

Qualsevol que hem conegui bé, i hagi vist es meu DNI, sabrà que a sa foto, paresc un etarra, m'acabava de aixecar, tenia son, i no vaig quedar-hi massa bé... xD. Però tranquils, sóc bona gent, crec...
Es tema és que avui vegent un video, m'en he enrecordat de quan feia bombes de salfumant, era molt senzill de fer-les, i molt perillós. Per fer-les simplement es necesita una botella de plàstic buida, millor si era de cola, o d'algún refresc amb gas, després es van fent boles de paper d'alumini, del tamany de bales de vidre, no massa pitjades, més o menys uns 4 dits - 4cm, ara vé el més perillós, abocar-hi el salfumant, una vegada el salfumant entri en contacte amb el paper d'alumini, començarà a reaccionar, es posa salfumant mes o menys suficient per a cobrir les boletes, seguidament es tanca la botella, es sacseja 2-3 cops ràpidament i ens allunyàm el màxim possible.
Començarà  aformar-se un gas negre dins la botella, que farà que s'infli fins a explotar. Després de l'explosió no es aconsellable acostar-se, ja que queda un gas durant uns segons bastant tòxic, aquí vos deix una mostra de com és una bomba d'aquestes:

El video que m'ha recordat això ha estat aquest:

Sí, és un canó de patates, el seu funcionament és senzill, es cull un tub de pvc, amb un extrem amb una tapa amb rosca, a prop d'aquest extrem es fa el botó, que simplement es l'aparell intern d'un encenador d'aquests automàtics, dels de rodeta no, els altres, s'usa per a provocar la chispa.
Per a usar-lo es veu al video, es cull la patata, s'enfonsa, es destapa la part tapada amb rosca, s'omple amb gas de desodorant, insecticida o del que sigui i es tapa, ara just esn falta fer la chispa, i per la pressió que origina la combustió del gas, la patata surt disparada.
Tot això es perillós fer-ho sense cap tipus de coneixement del que es fa, així que si decidiu intentar fer alguna d'aquestes coses, aneu amb molt de compte!

Novetats

Bon dia a tothom! Avui vos duc simples novetats, més que res per escriure alguna cosa avui, aquestes novetats són:
-Tenim pàgina a Facebook, si t'agrada el blog i vols donar-li a "Me gusta" a facebook, pots fer-ho aquí:
http://www.facebook.com/#!/pages/El-Raco-del-Filosof/131075666960156

-Amb la creació d'aquesta pàgina de Facebook, de pasada he afegit al blog la possibilitat de apuntar-si a través del blog, ho podreu veure a la part dreta del blog, just davall de la enquesta.

-Per últim, m'agradaria presentar-vos la nova mascota del blog, el popularment conegut com "Filosoraptor":

Idees

Per fí s'han acabat els examens(almenys per a mí xD), feia temps que no hem sentia d'aquesta manera, lliure, bé sempre que viure dins una societat com la actual es consideri lliure, però sí "lliure". En un moment d'aquests que tenc d'inspiració divina, o simplement d'il·lusions típiques d'una persona somiadora ( bé, més típics d'una persona un tant extranya...) he pensat en que moltíssimes coses no han estat inventades, coses molt útils, no coses com les que ens varen encarregar inventar per un treball de coneixement del medi, quan encara feia sisé de primària, m'en record de que sortiren desde vàters portàtils fins a arrecades lluminoses, pasant per un al·lot que va inventar un telefon fet per tassons( si, va inventar el telefon xD), sino coses que ens podrien facilitar la vida quotidiana.

Alguna vegada heu pensat en un cotxe automàtic? No crec que sigues molt complicat de fer, uns simples sensors colocats a les carreteres i autopistes per a enviarli la senyal al cotxe d'on està la via, i uns altres sensors per saber on estan els altres vehicles, no crec que sigues molt complicat de dur a terme, i potser fins i tot que reduigués la mortalitat en carretera.

De la mateixa manera vegent com estan camiant els temps, a mesura que es van fent les cases noves, i cada vegada més modernes, es podrien per exemple colocar plaques solars enlloc de simples teules, o si es per motiu estètic inventar unes teules solars, que vendrien a ser simples plaques solars curvades, que crec que per molt més cares que resultàssin en un principi, el seu cost s'amortitzaria de sobres.

De ben cert que hiha infinitat de coses que es poden inventar, per a millorar-nos la vida, o simplement per a perfeccionar el que ja tenim, com ara... Algú ha pensat mai amb pantalles d'ordinador amb 3-D?