Relats Personals (VI)

Aquests dies, no he estat a casa, ni tan sols tenia internet, per no tenir, ni electricitat, i realment, no són necessàris per viure, el que si és necessàri es el contacte humà, poder parlar amb altra gent, el menjar, beure i respirar, tot i que la primera, es qüestionable.
En el meu cas, necessit totes aquestes coses, tot i que sempre hiha moments, que necessites estar sol, viatjar al teu món idealitzat, amb les teves coses i els teus pensaments.

De fet, ara mateix ni sé perque estic escribint, ni hem ve de gust, ni hauria que fer-ho, però es clar, per obligacions i coses que hauria de fer, de fer-les ara, estaria estudiant, o fins i totfent alguna cosa que fa setmanes que hauria de haver fet...
I ja hi torno a ser, aquí una altre vegada com abans enredant-me pels núvols. Això sí tenc que dir-vos que estic molt disgustat amba la UIB, ja que fa 6 dies que haurien de haver publicat uns resultats no acadèmics, i per molts de correus que he enviat, no m'hen han contestat cap.
I desde aquí, hem despedeixo de vosaltres, però abans us deixo un anunci que hem vaig enrecordar d'ell l'altre dia.

nins i nines

Cada vegada veig que la infància dels nins i de les nines es més distint, a mesura que veig créixer a la meva germana, un exemple clar, són els continus "ara no et faig amiga", i coses així, els nins, sempre han arreglat els seus problemes o diferències de manera ràpida, es barallen, es peguen i després a jugar ja tots junts a futbol, amb les nines no es així, són rencoroses, vengatives i més, sense voler pareixer semblar un sexiste ni discriminatori, pero es que es així.
Jo puc recordar, nose unes quantes baralles amb els meus companys, però es que sempre després de donar-nos de cops, tot ja s'havia arreglat.
Per desgràcia, els conflictes mundials, també son com els conflictes entre nines petites, rencorosos, duraders i d'aquesta mena, envien tropes a donar la cara per un pais... posiblement, si els polítics i presidents es donassin unes quantes "osties" entre ells, ho arreglariien molt més rapidament, amb menys problemes i sobretot amb menys morts innecessàries.

Gent ingènua...

Avui a l'estació de Palma, mentres esperava el tren, hi havia dues al·lotes que mantenien una conversació, no he pogut evitar escoltar-les, parllaven sobre l'aigua de les aixetes, deien que no era potable, fins i tot que es podien contreureepidèmies... increible... de veritat, increible...
Pero com hi pot haver gent tan inculta avui en dia en ple segle XXI pel món?

Relats Personals (V).

Motiu? ningú no el sap, però de ben es sabut que moltes persones prefereixen rebre una bona pallissa, abans que rebre alguna mala notícia.
M'en enrecord com si fos ahir, un vespre de finals de abril, (era època de fira a Santa María), potser debia tenir 12 o 13 anys, el meu millor amic va anar a la noia que li agradava a dir-li:
"Esccolta, vols anar a fer una volta?"
La resposta que va rebre va ser una negativa tan gran, que no va poder fer res més que anar-sen "cop piu", en una de les seves confessions cap a mí m'ho digué, m'hauria estimat més que hem pegassin una pallissa.
12-13 anys... i quanta raó, avui dia encara es així, la por a rebre aquesta pallissa psicològica ens envaeix,però no és la única, de fet, una simple acció de algú que ens importa pot suposar una d'aquestes "mantes de osties" emocionals, encara que per a ell no signifiqui res.
Quines coses... estic del tot segur que si una persona aillada de la població i del contacte humà llegigués segons quins dels meus articles (de fet sense cap tipues de contacte humà seria analfabet... xD) es quedaria tan asustat de com es la vida humana, que agafaria i es tancaria en una cova... xD.
I sí, de fet hiha vegades que a mí m'agradaria fer-ho, tancar-me en una cova i no sortir durant la resta del dia. Sempre amb els mateixos rotllos, que si això, que si allò altre, hem sap greu però tal...
Fins que veus el moix o el ca i penses, m'agradaria ser ell, no fa res, cap preocupació ni res... xD

Ahir vaig trobar un dit japonés crec que és, i diu així:

Posem una pedra, donaré una passa; posem una montanya, la saltaré.

Bogeries

Sempre s'hem venen al cap idees absurdes, i com no, us n'explicaré una:
Es sap que l'univers es infinit, pero no sé si s'ha explicat que no formen part d'un tot, es a dir, podrien els planetes i sistemes formar part de per exemple un objecte? Alguna cosa parescuda a les particules, atoms i demés, imaginau-vos que dintre d'un atom existeix un planeta, amb vida nanohipermicroscópica, que alhora pensen per ells mateixos, i que allà també hiha objectes formats per més atoms, etc etc.

Segurament algún setciències em vendrà a dir-me: " aquesta bogeria teva no te ni cap ni peus", però tant se val, no m'importa, de fet, el que pensa la gent agena al meu voltant, i quan dic voltant em refereixo a la que realment t'ho diu de veritat, m'entra per una orella i em surt per l'altre.

El procés de Killotització

La Killotització, es un procés que s'exerceix sobre la llengua d'una zona, ja sigui poble, ciutat o país, mitjançant el qual, la llengua de la zona s'enpobreix, de manera abruptada, adoptant tot de paraules i expressions canis.
Durant els darrers anys, aquest procés s'ha acelerat, degut a la gran quantitat de joves sense graduats escolars.
Els canis són una societat subdesenvolupada que habita sobre la Terra, el descobriment d'aquesta raça va tenir lloc devers l'any 2000, però no es sap amb total certesa. Són fàcils de reconeixer, le seves característiques principals són:
- Vocabulari molt pobre.
- Duen una serie de segells i cadenes a mode de joies.
- La seva expressió escrita esta tota plena de faltes de ortografia, i usen la lletra "H" molt sovint en llocs innecessaris.
-Usen la paraula "Primo" (traduit a l'idioma cani "PreeMohhh") tot i que no hi hagi cap tipus de parentesc familiar.
-Tenen un CI per davall al de la mitjana.

Aquí us deixo un mapa de la seva locaclització en funció de killos/metre quadrat damunt el territori espanyol:

La gran quantitat de gent d'aquesta mena ha provocat que la RAE hagi optat per adoptar paraules canis com a bones per a la llengua castellana, com es el cas de "asín", solo (sense accent), etc, etc...

Esperem que això no sigui un pas de l'evolució humana, perque sincerament seria deplorable...

Preguntes sense resposta

En el món hiha infinitat de preguntes sense resposta, algunes intrigants com la típica:
-Hi ha vida en altres planetes?
D'altres, d'allò més frikis com per exemple:
-Perquè a Hulk se li romp tota la roba menys els calçons?

Es increíble que, després de tants d'anys encara hi ha coses que no es saben, o bé que no s'han descobert.
Pot servir com a motivació per a molts, encaminats en aquest caps, solen ser alguns il·luminats, estranys, "locos", però aquestes persones no tants sols son professionals.
En la vida quotidiana, moltes persones normals i corrents presenten aquestes característiques, que es posen a pensar en coses absurdes, sense cap possible aplicació a res de res, però ningú sap si per xamba, pràctica o il·luminació, arriben a una solució, o idea escepcional.
També cal a dir que quan m'he referit a "locos", ho he fet amb un sentit diferent al normal. De fet segons la adaptació de Tim Burton de "Alicia en el país de las maravillas" (No he llegit el llibre) es manté una conversa entre Alicia i el sombraire que diu aixi:
Alicia: estic loca?
Sombraire: Sí, però tranquila, les millors persones ho estàn.

Quanta raó hiha en aquestes linies, de fet sense boigeries el món seria una merda literalment (Perdonau-me l'expressió), perquè? Doncs com us he dit, hiha preguntes que no tenen resposta!