M'en enrecord com si fos ahir, un vespre de finals de abril, (era època de fira a Santa María), potser debia tenir 12 o 13 anys, el meu millor amic va anar a la noia que li agradava a dir-li:
"Esccolta, vols anar a fer una volta?"
La resposta que va rebre va ser una negativa tan gran, que no va poder fer res més que anar-sen "cop piu", en una de les seves confessions cap a mí m'ho digué, m'hauria estimat més que hem pegassin una pallissa.
12-13 anys... i quanta raó, avui dia encara es així, la por a rebre aquesta pallissa psicològica ens envaeix,però no és la única, de fet, una simple acció de algú que ens importa pot suposar una d'aquestes "mantes de osties" emocionals, encara que per a ell no signifiqui res.
Quines coses... estic del tot segur que si una persona aillada de la població i del contacte humà llegigués segons quins dels meus articles (de fet sense cap tipues de contacte humà seria analfabet... xD) es quedaria tan asustat de com es la vida humana, que agafaria i es tancaria en una cova... xD.
I sí, de fet hiha vegades que a mí m'agradaria fer-ho, tancar-me en una cova i no sortir durant la resta del dia. Sempre amb els mateixos rotllos, que si això, que si allò altre, hem sap greu però tal...
Fins que veus el moix o el ca i penses, m'agradaria ser ell, no fa res, cap preocupació ni res... xD
Ahir vaig trobar un dit japonés crec que és, i diu així:
No hay comentarios:
Publicar un comentario