Mostres

Crec, que això ha arribat a un punt que mos podem deixar de formalismes i xerrar de sa manera que millor mos vagi a tots, ja sé que es mallorquí no està regularitzat, però de totes maneres m'agrada recurrir a ell quan necessit expressar-me.
Sempre he dit que, o millor dit, sempre he pensat amb això des karma, de que a se spersones mos pasen coses en funció de com les realitzam noltros, es a dir, si mos portam adecuadament, serem recompensats de sa mateixa manera, però de cada vegada començ a pensar que no es així, sempre pasa alguna cosa que no hauria de passar, cada día una desilusió, si es tractant a les persones, sempre alguna te dona sa típica punyalada trapera, voluntariament o no, de vegades sense arribar-se a pensar que potser et faci moltíssim de mal, a casa ses coses no solen millorar, sempre sóc es centre de tot, no m'agrada, convieure amb algú que no entengui que estudiant no es pot treballar, i que te recriminin just això, no fer feina mig estable en més de 20 anys, pues, vulguis o no arriben a cremar una mica.
Ja per acabar-ho d'arreglar, també li donc es menjar en es ca, en curro, un rater, mes feo que es cagar personificat i no te cap altre manera de agrairmo, que venint a marcar territori en es meu cuarto...
Que voleu que vos digui, o bé sóc un gafat, i estic condemnat a viure marginat socialment i amb malasort, o bé colca día tot aquesta balança s'equilibrarà...
Part d'aquestes coses, no hem deixen pensar tranquilament i me fan recapacitar molt, moltíssim... No ho feia tant com ara desde es meu tràgic 29 de novembre... de fet hi vaig pensar es dia que vaig veure per fí V de Vendetta, on es protagonista diu algo com: "Havies aceptat morir, no tenies por, i esquivant sa mort, t'has sentit lliberat, intenta recordar aquesta sensació", es cert, totalment, no són coses que li sol agradar escoltar a sa gent, però es cert, i ho puc confirmar, del poc que record, una cosa es aquesta, vaig pensar que tot s'acabava, però quant vaig ser concient i que encara podia mourer-me... en aquell moment no hi vaig pensar, no pensava, només sentia... però les sensacions que vaig tenir les següents setmanes,  varen ser com si tot allò fos un "plus" de sa meva vida.
Bé en es final m'he acabat enrollant una mica, cambiant fins i tot es mallorquí per pseudo-català, però es que no hi estic avesat del tot... xD
Es motiu de perque escric tot això  aquí? Pues realment són casi les 4 des vespre, estic d'examens, acab de estudiar i me costa dormir, i a part, sé segur que això no ho vorà ningú, ja que si quant el publicitaba hi entraben 4 persones, que ho sé per estadística, ara, después de 1 any de no escriure RES, segur que no hi entrarà ningú, seguríssim, i per això puc emplear es meu blog com a espècie de diari mig personal, mig públic.
Ho dubt moltíssim, però estimat lector/a, gràcis per llegir-me.