Canvis constants

Primer de tot voldria disculpar-me per no haver pogut escriure cap entrada durant aquests dies, degut en part als examens i a una sèrie de problemes personals.

Dit això, m'agradaria compartir amb vosaltres una noticia que he trobat, d'allò més curiosa:

Es veu que el telescopi Hubbie, ha detectat un nuvol de partícules, amb un forat negre al seu centre, que es troba a una distància "propera" a la terra, el més curiós de tot és el seu nom: "Ojo de Sauron", mai no adivinarieu a que es degut, segur...

Jo seguesc ferme a la teoria dels "muchos mundos" que diu que si l'espai es infinit, existeixen una infinitat de planetes, o en algun d'ells hi podriem trobar vida, fins i tot un món paral·lel a aquest, per molt paranoic que sembli dit així.

Relats Personals (IV). Relat de Miriam Bernaus

Tot i que ha tardat una mica, ha arribat la primera publicació d'un lector, es breu, però digne de apareixer aquí, i perque no, potser animi als altres lectors a escriure alguna cosa.



En alguns moments de la nostra vida ens enrecordem del que ens diven altres persones, persones que ens marcaren de petits, durant la nostra vida, a mi precisament em va marcar el una cosa que em digué la meva àvia quan tenia 12 anys, dies abans de que s'en anés... Sovint l'he usada per a tranquilitzar a altres persones, però alhora de aplicar-me el dit a mí, s'em fa difícil, molt difícil.
Es important tenir alguna cosa per la qual lluitar, alguna cosa per damunt del aixecar-se,fer el mateix dia a dia i dormir, i seguir la rutina. Alguna cosa que et mogui a probar coses noves. Que t'ajudi, que t'alegrin el dia.
Les persones que viven al tercer món són les més riques, riques interiorment, tenen aquest valor, aquest mateix valor que ens ajuda a soportar dia a dia el que ens tiren a sobre, si molts de nosaltres visquessim al tercer món, no aguanteriem ni dos dies.

Per moltes adversitats, penso sortir-ne cap envant, sempre.

Miriam Bernaus Fernández.

Idees (col·loquialment, "pajas mentales")

Fa uns dies vaig posar-me a pensar que es veu a través de dos miralls, un davant l'altre, es clar, sempre un acaba vegent el terra, però perque està vegent els miralls desde una certa perspectiva, així que va arribar l'hora de... "la paja mental".
Faguem un supost, tenim dos miralls, un d'ells d'aquests que tenen a algunes comiseries, que són mirall per un costat, i una espècie de vidre transparent per l'altre costat. Si els coloquessim de tal manera que nosaltres estiguessim just al darrera del mirall "especial" (per la part que es vidre) i enfront d'ell tenguessim el mirall normal, que seria el que veuriem?
He exposat questa idea a bastanta gent, i algunes respostes han estat bastant curioses:
-Veuries el terr.
-Et veuries a tu mateix, però de manera difuminada.
-Veuries el mirall de davant reflexat al mirall que te davant, que es reflexa amb el mirall...
-Veuries llum.
-Construiries un forat negre.

La veritat, ningú no sap cert que seria el que veuria, es una cosa que m'agradaria probar.

Després d'aquesta idea absurda, s'em va ocórrer la versió 2.0, suposem una esfera buida per dins, construida d'aquest mirall especial que us he comentat abans, de manera que la part-mirall quedés per dins, i la part-vidre per fora, si li apliquessim una font de llum, una llinterna per exemple desde fora, la llum entraria i es quedaria rebotant dintre degut als miralls, deixant veure la llum degut al vidre, tendriem aleshores una esfera lluminosa infinita?
De ser així suposo que les empreses que fabriquen bombilles i làmperes s'enfonsarien xD

3-D, preparats?

Això hem demano cada vegada que veig una pelicula en 3D, bé de fet fa uns 5 mesos que no en veig cap en 3D, però les poques que he anat a veure, m'han desilusionat una mica, i sincerament, crec que encara no esteim preparats per aquesta tecnologia, es molt bonic posarse a intentarr tocar papallones, asustar-se per una roca que sembla que ens ferirà, però siguem realistes, encara no esteim preparats per això, i pagar l'extra de les pelicules per la seva emisió en 3D no hem sembla el més oportú.

Les pelicules preparades per ser emeses en 3D, es graven amb 2 cameres, com si fossin uns ulls, dues perspectives de visió, que després en el cinema es necesiten les ulleres especials per a poder-ho disfrutar.De cada vegada avançam més en aquest camp, tot s'ha de dir, pantalles de televisió amb 3D, videoconsoles amb 3D com la nintendo 3DS. Aquest darrer camp, sembla que es dirigirà en aquest sentit en la pròxima generació, i després ja ens quedarà molt poc, que serà el pròxim? la realitat virtual?

Ànims Eric!

Eric Abidal, jugador francés del FCBarcelona, va anunciar ahir a través d'un comunicat del club, que es perdrà el que queda de temporada, degut a un tumor al fetge. Realment es una llàstima, el FCB perd al jugador més en forma actualment, tot i que el lateral esquerrà tengués 32 anys fisicament es trobava en el seu millor moment de la seva carrera.

Només vull desitjar-li que es millori tan aviat com sigui posible, ja que es un exemple com a jugador dins i fora dels terrenys de joc.

A nivell deportiu, també és una llàstima la baixa de Eric Abidal, que es perdrà el que resta de lliga, de champions league i per suposat, la final de copa contra el Reial Madrid.

Ànims Eric, tots els barcelonistes, t'esperem!

Tragèdies

He de parlar-vos de la desgràcia ocorreguda al Japó, un terratrémol de 8.8 en l'escala Richter (en alguns llocs li donen el valor 9.0, o 9.1) de totes maneres es una tragèdia amb mayúscules, no només per la sacsejada de la terra, sino per les seves consecuències, com el Tsunami que ha originat, la quantitat de morts, desapareguts, i sobretot el tema de la central nuclear, que segons informen està controlat, però es imposible que no s'hagi produit cap tipus de fuga. L'energia nuclear, no és un tipus d'energia renovable segura, basta recordar l'incident de Chernobil, que encara n'esteim arrosegant les seves conseqüències.
De totes maneres les explosions de la central de Fukushima no són del mateix tipus, però són igualment de perilloses. Tot això a part, hauriem de donar gràcies que la tragèdia s'ha mascat al Japó, una zona acostumbrada a les sacsejades terrestres, ja que si per exemple s'hagués produit a Barcelona, les destroses haurien estat considerables, i el tsunami, posiblement s'hauria engolit Mallorca sencera.
No sé si es que es cosa meva, però de cada vegada estàn ocorreguent més desgràcies al món en forma de catàstrofe natural, tornados, terratrèmols, tsunamis, canvis climàtics, el món s'està anant a la merda, i en gran part es per la culpa de l'home (i de la dona, no serem maxistes)

Relats Personals (III). Les persones

Un lloc privat, un lloc personal, un lloc per cada un, un lloc individual, un lloc impossible d'invadir, així es la conciència de les persones, no sé a vosaltres, però la meva ment curiosa de vegades li agradaria saber com pensen els altres.
Exemples, exemples, en serien per exemple la camarera del bar al qual anam quasi cada dia, a la que nosaltres ens cau molt bé, i sembla que a ella nosaltres també, pero ves a saber si realment li caus bé o simplement et veu com a un client qualsevol.
Un altre cas, que segur que més d'un s'ha plantejat alguna vegada, la persona que tant ens agrada, a qui no li agradaria ficar-se dins del seu cap per a saber realment si ell/a sent el mateix.
Els companys, a qui noi li agradaria ficar-se al cap dels amics per a saber realment si ells valoren la nostra amistat del mateix mode que nosaltres valoram la seva.
Tot depén de cada un, a mi segons quines coses no m'agradaria saber-les, d'altres, sí. Hi havia una antiga fàbula japonesa, sobre un geni que sortia d'una caixa, que li va concedir un desig a l'home que l'alliberà, aquest home demanà la sabiduria eterna, saber-ho tot, la història acaba d'allò més tràgic, l'home es suicidà degut a les coses terribles que sabia.
Molts de dites espanyoles són similars, com per exemple, "la curiosidad mató al gato".
Amb això no vull dir que la curiositat sigui dolenta, es més alguns dels descobriments més iportants de la història s'han produït per una simple curiositat dels investigadors, dosificar-la, es el difícil.
I res més. avui no aferro cap foto ni m'enred més, que estic rebentat del dia que he tingut (asquerosament asquerós pels (curiosos)), així que a veure un poc TBBT i a geure!

Veim tots el mateix?

Fa unes setmanes, vaig tenir una conversa, on discutiem si realment totes les persones veim els colors de la amteixa manera, es a dir, quina cosa m'assegura que el que jo veig de color vermell, tu el veus del mateix color? Per estrany que sembli, es fàcil d'explicar, suposem una coloració estàndar, el groc, vermell, blau, etc, i dues persones, una persona veu la gespa de color verd, i la anomena de color verd, però l'altre persona la veu de color vermell, però com en la societat li han ensenyat que el nom de aquell color es verd, anomena al vermell com a color verd, ja tneim dues persones que veuen un distint color i l'anomenen de la mateixa manera.

És una cosa que sempre m'ha parescut curiosa m'ha fet imaginar-me m'ons psicodèlics on per exemple en una platja l'arena fos negre i l'aigua vermella, o un camp de futbol o la gespa fos blava i el cel groc, i fins i tot un món on les persones són de color blau, al més pur estil "pitufo".

Un dels meus móns psicodèlics

Ara que estic més entrat en raó, m'ha donat per investigar una mica, i cercant per la red, he trobat informació sobre això, i realment tots veim el mateixos colors, això sí algunes persones som més o menys aptes per a distingir les distintes tonalitats dels colors.Generalment les dones tendeixen a ser més aptes per aquesta qualitat, segur que més d'un ha dit que veu dues coses del mateix color i alguna companya, mare, al·lota ha matisat la tonalitat. Es clar que sempre hiha escepcions, bastant comunment, ja que aquesta llei s'ha regit en funció d'una simple estadística que diu que les dones distingeixen més colord que el 70% dels ulls dels homes.

En el meu cas, puc dir que sóc un dels 30% restants, potser el fet de que hagi cursat classes de pintura durant més de 10 anys m'ha ajudat a desenvolupar més aquesta capacitat.

En la il·lustració de la dreta es pot observar(encara que de manera exagerada) els colors que distingim generalment els homes i les dones.

Personalment crec que els homes tendim a generalitzar els colors més que res.

I vosaltres, quants de colors distingiu?

Mitja volta, un pensament...

Avui, cercant una cosa per aquest món que es diu Internet, he trobat sense voler, un video, d'un al·lot que es diu Albert Casals, un jove de Catalunya al qual li diagnosticàren leucèmia, una persona normal, s'hauria enfonsat, però ell, tot i necesitar una cadira de rodes, va iniciar el seu viatge, el seu somni, fer la volta al món fent autostop, sense cap diner, i "a veure que ens passa".

Video de Albert Casals

Al principi quan vaig veure el video, no us mentiré, vaig pensar: "Mira un jove que enlloc de estudiar o treballar, es dedica a perdre el temps", però quan vaig veure la seva situació, vaig cambiar d'idea, la seva il·lusió, la seva força de vluntat, tot, em va semblar extraordinari, una mostra de que hiha forces al món que moven muntanyes, i aquestes forces són ficticies, psicològiques, però extraordinàries.

N'estic totalment convençut de que aquest periple li anirà del tot bé, com ell diu, viatge sense por, disfrutant del moment, a diferència de la resta de persones, que es senten restringides per la por, del que pugui passar, i sense que ells ho sàpiguen, es priven de la felicitat. La por es l'antagonista de la felicitat.

Una de les raons per les quals estic totalment convençut de que tot li anirà bé, es que no ha organitzat res de res, tot és improvisat, i tots sabem que les coses, organitzades al darrer moment, o improvisades, sempre surten bé.

Qui de nosaltres no ha pensat mai en anar-sen de casa? Jo almenys ho he pensat moltes vegades, i després de veure aquest video-documental, no es que m'agafin ganes de fer-ho, però tenc una sensació al cós de que potser no seria tan complicat com em pensava.

Com estic segur de que molts de vosaltres ni tan sols mirareu el video, us dic que només són 4 minuts, i realment, és impresionant.

Carnaval!!!!!

Carnestoltes, carnaval, "sa rua", com es digui, ja es aquí, un any més ha arribat el dia en que tothom pot sortir al carrer vestit com vulgui, que a ningú li semblarà estrany, pareix mentira que en els temps que corren, plens de crisis per tot arreu, poguem celebrar aquesta festa, per uns moments ens oblidam de responsabilitats i disfrutam, tenguem l'edat que tinguem, ens disfressem o no, tant se val, l'important es passars-ho bé.
Dubt molt que em disfràssi, a no ser que m'ho exigesquin per a entrar a algún lloc, si es que surto. I de totes formes, serà un disfraç hipotèticament senzill, un capell de pagés i per llest.
Vosaltres vos pensau disfressar?

Sempre he volgut anar disfressat així

Viatge al passat! [VoL.1]

Avui ens montarem en el nostre estimat DeLorean per a viatjar uns quants anys enrere, per a recordar certs productes o objectes que avui en dia ja no es fabriquen per diversos motius, com a mí m'agraden molt les imatges (tot i que m'agradi més poder tocar... xD) que hiha millor que il·lustrar-ho tot?

Anem a començar amb uns cereals que han desaparegut misteriosament del mercat, i aquests no són uns altres que els Smack'ss de Kellog's

Continuarem amb uns objectes que si no recordo malament els regalaven amb els petit suisse, s'anomenaven (o jo al menys els deia així) "Saltarines"

Ara hem vull remontar a aquelles èpoques de primària, a l'hora del esmorzar, de la marca Oscar Mayer, els "lunchables", era sortir al patí amb un d'aquests i sentir-se el rei:

D'aquest producte en deu fer uns 4 anys més o menys, les famoses Ruffles Rancheras, de Matutano(tan extintes que no hiha ni imatge en condicions xD):

Avui en dia, tothom menja xiclets orbit, trident o five, però abans, l'autèntic amo d'aquest camp era el senyor Boomer:

Això no sé com es diven en realitat, però no tenc costància de que ara s'en fabriquin, són els xismes aquests que et poses pel dit i llences i si pega a la paret o algún lloc es queda enganxat:

Ara li toca el torn al Blandiblú, o més conegut com a flubber(per la pel·lícula:

Qui en la seva infància no ha tingut mai un telesketch?

Tots aprenguerem a cuidar animals de la mateixa manera, anàvem a classe, a on sigués, i a l'hora de donar-lis de menjar, rentar, smepre estàvem allà, i quan tornàven grans, s'en anàven al seu planeta (encara que a mí sempre mai hem passes això...) els tamagotchis!!!

Això ha estat el primer volum, esper que a més de un hagi aconseguit esboçar-li un somriure recordant aquestes coses que avui en dia ja no es fabriquen, fins a la pròxima!!!!