Tot i que ha tardat una mica, ha arribat la primera publicació d'un lector, es breu, però digne de apareixer aquí, i perque no, potser animi als altres lectors a escriure alguna cosa.
En alguns moments de la nostra vida ens enrecordem del que ens diven altres persones, persones que ens marcaren de petits, durant la nostra vida, a mi precisament em va marcar el una cosa que em digué la meva àvia quan tenia 12 anys, dies abans de que s'en anés... Sovint l'he usada per a tranquilitzar a altres persones, però alhora de aplicar-me el dit a mí, s'em fa difícil, molt difícil.
Es important tenir alguna cosa per la qual lluitar, alguna cosa per damunt del aixecar-se,fer el mateix dia a dia i dormir, i seguir la rutina. Alguna cosa que et mogui a probar coses noves. Que t'ajudi, que t'alegrin el dia.
Les persones que viven al tercer món són les més riques, riques interiorment, tenen aquest valor, aquest mateix valor que ens ajuda a soportar dia a dia el que ens tiren a sobre, si molts de nosaltres visquessim al tercer món, no aguanteriem ni dos dies.
Per moltes adversitats, penso sortir-ne cap envant, sempre.
Miriam Bernaus Fernández.
El meu racó personal, amb un recull de les meves històries, dels meus pensaments i de les meves idees, no m'importa si no us agrada, a jo sí i això es el que m'importa, es clar que si també vos agrada molt millor.
No feia falta que me posassis es meu nom jajja
ResponderEliminar