Problemes transparents

Amb el pas del temps, m'en he adonat de que per a moltes persones, els poblemes dels demés els importen ben bé poc, per suposat, sempre es troben excepcions que confirmen la regla, com aquell que diu, però de cada cop és més difícil trobar-les.

Moltes vegades vivim dins un núvol de pensaments, pensaments egoistes, i ens oblidam de que els altres pensen, senten igual que nosaltres, sovint, una persona ens conta els seus problemes, sembla que els hi feim cas, però al cap d'un cert temps, per no dir al cap de poques hores, ens oblidam per complet del que ens han dit, i ho dic per experiència pròpia, que es molt bonic que algú (sense contar els pares, germans, parella, padrins o similar) ens demani que tal ens ha anat amb el problema que li varem confiar. Desde el meu punt de vista, no interesar-se pels problemes que ens conten els demés, es com passejant pel carrer saludam a algú i aquest ens mira, sense tornar-nos la salutació. No ho dic per cap motiu en concret, simplement, que llegint el diari d'avui, he trobat un escrit d'una al·lota, que conta que va tenir un greu accident cerebrovascular(derrame cerebral), i una de les raons que la mou a seguir cap endavant, es l'interés que ha vist que certes persones han posat amb ella, però un interés desinteressat, sense cap tipus d'ànim de lucre.

Aquest escrit, m'ha fet veure que moltes vegades tan sols ens preocupam dels nostres problemes, i que feim com si els problemes de l'altre gent siguessin coses totalment d'un altre món, com si siguessin transparents, invisibles i de vegades, un problema insoportable per a una persona, es converteix amb un problema insignificant amb l'ajuda de un altre. Es clar que també hem de tenir una mica de ull, i saber on ens podem ficar i on no, sobretot per no empitjorar el problema, encara que actuant amb bona fe és difícil empitjorar les coses.

Només volia compartir el meu pensament, que, amb un esforç ben bé mínim per part de tots, es poden aconseguir grans resultats