Així, no...

De vegades les persones tenim por, esteim asustades, o ves a sabre quantes coses diferents podem tenir, i majoritàriament, reaccionam de manera brusca, intolerant o fins i tot inadequada. Moltes vegades no pensam en la repercussió dels nostres actes, en les seves conseqüències. Potser que els afectats un dia es cansin, que caigui finalment la gota que ompl el tassó, i una vegada passa això no hiha volta enrere. Es un tipus de venjança mogut per al dolor sofrit fins el moment.
Just això esta passant ara políticament, el poble, finalment ha despertat, s'ha queixat en contra del sistema, i segons les darreres noticies,els cossos de seguritat, estan intentant desfer les acampades.
A Barcelona, els mossos han atacat als protestants amb molta duresa, segons les notícies publicades últimament, podem comprobar-ho, però, realment es necessari?
La gent ha sortit al carrer a protestar, un dret que tenim tots en qualsevol "pais lliure", es que no s'en adonen de que si usen la voiolència en contra de les protestes pacífiques, això pot desencadenar actes més radicals? La cosa és molt senzilla, si et venen unes persones i et demanen coses per les bones o es queixen de manera pacífica, tu no els pots clavar un cop de puny, perquè el més segur es que t'el tornin i més fort, amb això no vull dir que a Zapatero li deixiin un ull blau, però ja en parlarem, peruqe podeu estar ben segurs de que d'aquí a pocs dies, les protestes no serán sols acampades. I si no, temps al temps.