Miracle...

No m'agrada fer aquests tipus d'escrits, però hem veig amb forces suficients per fer-ho i necesitat de fer-ho
.
Vares sofrir un brutal atac, et creia caigut, podria haver estat el teu fi, exactament un més després del que hagués pogut ser el meu, quan et vaig veure sagnar, moribund, amb aquelles profundes ferides, sense ganes de menjar, sense ganes de viure, hem va venir al cap el pitjor, a qualsevol suposo... però tot i així tenia alguna esperança, tenia fe, poques vegades la tinc, però aquest cop tenia alguna esperança, no sé si per algún motiu concret, no ho sé, de veritat.
Quant de temps fa que ens coneixem? 10 anys potser? molts, segur, i ara que et veig bé, esper que en passem molts més, però molts, recordo com si fos ahir el dia que ens vegerem per primer cop, que necesitaves prendre vitamines i aigua mineral, com un "pijo" qualsevol, pero amb el pas dels anys t'has fet al meu estil, aparentment de dur, de roure i t'has bastat amb aigua del grifo, i dic "aparentment" perque es obvi, ningú es un roure, ni un mur, ni una taula de ferro, som de carn i òssos i de alguna cosa més.
Estic content Senyor Tortuga de que tornis a ser aquí, encara que realment mai t'en hagis anat, però per alguna part de mí sí ho feres en un moment.

Per als que no ho sàpiguen el Senyor Tortuga és la meva tortuga d'aigua.

Senyor Tortuga