Suposant que l' esperança de vida humana mitjana sigui de 80 anys viuriem 29200 dies diferents, i cada dia, seria diferent a l'anterior, alguns dies estariem de bon humor, d'altres no tant, personalment tenc dies i dies, dies que tot hem surt bé, i dies que més val que no m'hagués llevat del llit.
A vegades tinc la sensació de que el món, concretament les persones que habiten sobre el món estàn conspirant en contra meu, que de les persones que esperes una cosa, et responen de una manera que no es que no t'esperassis, sino que es una manera totalment fora de tò, com si fossin ents incorpòris actuant per pur instint, que de ben segur en aquell moment no son conscients que de la manera que estàn actuant t'estan fent molt de mal, en canvi d'altres dies, (no tot ha de ser negre) les persones actuen de diferent manera, intentant ajudar-te de qualsevol manera, encara que els sigui impossible amb els seus mitjans, no es que un follet els hagi xuclat el cervell i els controli, sino que a tots ens passa el mateix, tenim dies i dies, i hem de ser conscients d'això, no podem jutjar les persones per el que han fet un dia o dos, sino que hem de tenir en compte com són realment, segurament alguns dels meus lectors es demanaràn(com sempre, perque no dir-ho), el motiu de comentar una cosa d'aquestes, i l'únic motiu és que a l'ADN, aquell diari gratis que circula per tot arreu, hiha un espai d'opinió, i un jove de 19 anys, com jo, ha escrit sobre això mateix, un tema que en les darreres setmanes m'ha fet qüestionar moltes coses, però sembla increible com, escoltant distintes opinions, en aquest cas trobades aleatoriament, sense voler, per pura xamba, ho hagi vist clar, la paciència es la amre de tota ciència, i potser, si això no sigues veritat... posiblement no estaria escribint aquest article per a vosaltres.
Salutacions i bon dia dels inocents a tothom!
El meu racó personal, amb un recull de les meves històries, dels meus pensaments i de les meves idees, no m'importa si no us agrada, a jo sí i això es el que m'importa, es clar que si també vos agrada molt millor.
Sóc un jove de Barcelona, he vist el teu blog pels enllaços de altres webs, i mirant així per damunt he vist aquesta entrada, n'estic molt d'acord amb tu, aquesta sintetització que fas referent als dies metaforicament, m'ha agradat molt, cada dia ens passen moltes coses totalment distints, i no depenen sols de nosaltres, i certamnet la gent inconcientmen pot fer-nos molt de mal, sense anar tant lluny, un company meu, molt íntim, a vegades hem dona la sensació de que li molesto, que sobro per a ell, que només hem vol quan li convé.
ResponderEliminarÉs ben cert això que dius. Tots tenim dies i dies, i de vegades tant podem estar a dalt de tot com avall, i podem rebre dels altres les mateixes impressions, reflexe del seu estat d'ànim en aquell moment, perquè aquest és com una muntanya russa que pot passar d'amunt a avall en qüestió de segons.
ResponderEliminarPer cert, m'agrada aquesta renovació d'aspecte.
Primerament, moltes gràcies a tots dos.
ResponderEliminar@floreta sé a que et refereixes amb el teu comentari, a vegades a mí hem passa, i el temps es bona cura per tot.
@José David moltes gràcies, estic content de que t'agradi