Records nostàlgics(II)

Ahir, vaig trobar-me pel carrer amb un antic company de classe, feia bastant que no ens veiem, tot i que vivim al mateix poble, i no es que sigui un poble molt gros. Va ser inevitable parlar de quant teníem poc més de 13 anys, una època en la que normalment es comença a "sortir" pels vespres amb els amics (ho dic entre cometes, perquè aquest sortir es basava en tornar a casa a la hora que, normalment m'en vaig ara).

Vaig tenir el meu moment nostàlgic quan vaig arribar a casa, m'en record com si fos ahir, de les vegades que la nostra professora ens renyava perquè a temps de classe ideàvem uns plànols per a una cabanya, la típica cabanya que tot al·lot s'il·lusiona intentant fer (i que jo vaig tenir la sort de poder fer), de les vegades que anava a collir un bolígraf i no el trobava a l'estoig i anava directament a qui anomenàvem "xoriço" de la classe, que amb tota naturalitat ens treia un repertori de bolígrafs que ell mateix havia "xoriçat" i on es trobava el meu i m'el tornava amb un somriure i diguent un típic "no sabia que era teu", també m'en record de la col·lecció de ferratines (o pegatines pels puristes) de futbolistes que venien als xiclets que un company va fer a les rajoles de la classe...

Un dels numerosos "Son Banyes"

No tant sols d'això hem vaig enrecordar, també de les vegades que anava al que entre companys anomenàvem "es quartelillo", que bàsicament era una habitació a mode de rebost a casa de la tia d'un dels meus amics, allà hi férem de tot, desde fer partides ad-hoc amb la psp amb el joc de Monster Hunter (el primer, els següents ja no ens viciaren tant), fins a fer partides del monopoly llegendàries a nivell competitiu (no al mateix nivell que les que feia l'any passat on ens dedicàvem a fer "son banyes", que si passaves per allà quedaves plomat),un nivell competitiu o mode de a veure qui roba més sense ser enxampat.

 Per molt que diguin els grans pensadors, que viure del passat mai és bo, s'ha de anar cap envant, jo penso que és molt bonic recórrer al passat en certs moments de la nostra vida, com en moments de baixa moral, en moments complicats, trob que tots aquests records, haurien de estar presents en els actes que realitzam, ja sigui per servir-nos com a possibles experiències, com per omplir-nos com ja he dit abans, en moments de desànim. Això sí, no hiha res millor, que ampliar aquests records amb accions presents, que en un futur, formaràn part d'aquests records.